RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 10/01/2023
 
Assaltar


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Com que tot plegat ha passat al Brasil, aquest mot pròpiament no podria rodar en aquesta columna; però atès el moment general del planeta, no es pot descartar que qualsevol dia passi el mateix per aquí baix, o sigui que vaig avançant feina.

Assaltar, o el substantiu assalt, em fan gràcia per la família. Que venen de saltar és evident (concretament de salire, saltum: 'saltar, brollar'), però l'evolució d'aquest verb llatí ha acabat donant uns quants derivats genials. En destacaré els millors.

D'entrada, insultar: es tracta d'un cultisme, però em sembla d'allò més gràfic que aquesta acció estrictament verbal provingui d'una forma del verb que podríem traduir per 'saltar a sobre'; l'insult, doncs, seria una agressió tan empipadora que és equiparable a una de física.

Saltant: un salt d'aigua. De gerundis en funció de substantiu no és que no n'hi hagi (en el llenguatge jurídic són freqüents), però aquest és d'una utilitat i concisió extremes. Un saltant (d'aigua) i un sortint (de la roca) em semblen concrecions verbals molt ben trobades.

Sallar: verb malauradament desconegut. En sentit literal vol dir 'córrer una nau tallant l'aigua' (pres del francès, es veu), i en sentit figurat, 'fer camí veloçment'. Com sallava, l'Enric, quan repartia el correu!, posa el GDLC com a exemple. Una perla que no aprofitem.

Sobresalt i sobresaltar, dos empipadors que van amb una S quan instintivament els escrivim amb dues.

Saltuari, simpàtic adjectiu ('que procedeix a salts') que m'encantaria fer servir almenys una vegada abans de passar avall.

I acabo amb la colla dels saltadors, que tenen molta gràcia: saltabarrancs, saltamarges (el més conegut, segurament), saltamartí, saltabardissa (és un peix), saltaparets, saltataulells (aprenent o dependent de botiga), saltaterrats (lladre) i salta-regle són els que aplega el diccionari normatiu; i naturalment saltimbanqui, d'etimologia més rebuscada perquè és l'adaptació de l'italià saltimbanco ('salta en [un] banc); suposo que la I final es deu al fet d'haver partit del plural, igual que modernament fem amb panini o tortellini. Fora del DIEC, algun diccionari també recull saltimbocca, una curiosa creació culinària (rotllets de carn de vedella), anomenada així perquè se salten a la paella.

[Bonus track. Saltòmetre. Sí, existeix, i sí, serveix per al que sembla: per mesurar l'altura dels salts en competicions esportives. És que aquesta família és la pera].

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 10/11/2026
Cost (de la vida)
 Hauria resultat imperdonable que aquesta setmana no féssim circular el terme de màxima actualitat, vaga, si no fos perquè ja ha desfilat per aquesta columna no una sinó dues vegades, concretament els anys 2018 i 2022...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 27/10/2026
Pluja (2)
Explicàvem el dia passat que de les tres dotzenes llargues de fills que té el verb ploure, una dotzena han conservat la O etimològica i les altres dues una U que, coses de l’evolució, també és etimol&og...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 20/10/2026
Pluja (1)
L’abundància pluviomètrica d’aquest començament de tardor, que ha fet arribar el fenomen d’allò que sovint anomenem precipitacions a les primeres pàgines dels informatius, també ha portat un...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 13/10/2026
Lloguer (i 2)
La setmana passada vam veure una cosa que sembla una obvietat (que lloguer i llogater deriven de lloc) i vam repassar part de la quinzena de membres de llogar, que és la branca més nombrosa de la família. I vaig anunciar una mena...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71