RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 03/01/2023
 
Assossegament


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

He titulat la peça amb el mot que el diari escriu al titular, traduint, suposo, el sosiego original. Que és un mot corrent en castellà, però no pas per a nosaltres, per això aquesta forma tan allargassada és d'ús exclusivament escrit; una d'aquelles paraules i expressions (i n'hi ha tantes) que agraden els mitjans, però repugnen a la parla oral; jo hauria preferit assossec, tampoc gens usual, però que com a mínim es pot pronunciar, i de fet no seria cap mala idea incorporar-lo (a diferència d'assossegament, un mot d'aquests artificials format amb el sufix -ament que tant agraden a certa lexicografia encarcarada i antipeuterrista).

Començo pel començament. La família d'assossegar és petitona, molt petitona (mitja dotzena mal comptats) però molt assenyada: provenen de sessicare ('assentar, fer reposar'), que és un derivat de sedere, 'seure'. Res de més lògic que mirar de retrobar la calma o la quietud momentàniament perdudes aturant-te un segon a seure; és un verb de regust culte, o literari: ens l'imaginem molt més fàcilment a les pàgines d'una novel·la ("Tampoc ningú no t'empaita, assossega't. T'atures, escoltes..."), escrivia Xavier Benguerel a Icària, Icària, 1974) que no pas en la conversa oral, tot i que tampoc seria tan impensable.

Què porta, doncs, un redactor d'un mitjà escrit a traduir sosiego per desassossegament quan disposa no solament del sinònim assossec, més curt i manejable, sinó també de calma, quietud o tranquil·litat, els tres que proporciona el diccionari? Només se m'acudeixen dues coses: que s'hagi limitat a copiar la primera solució que li ha proporcionat un diccionari d'equivalències (un CAST/CAT) o que hagi triat a consciència la més enrevessada de totes les opcions. La primera cosa indicaria descura i desconeixement de la llengua, i la segona esnobisme: virtuts que certament no ajuden a enlairar el nivell cada dia més paupèrrim de l'ofici.

El cas me'n recorda dos de semblants, els dels adjectius desapacible (incorrecte en català, però que se sent força) i empedreït. Tots dos es fan servir en sengles locucions fixades ('dia/temps desapacible' i 'fumador empedreït'), en comptes dels més oportuns i naturals desavinent i aferrissat respectivament.

Tant de bo aquest gust per la pedanteria, i, per tant, pel fet de fer volar coloms, no el comparteixi la magistrada del tribunal que va dir justament que això de l'autodeterminació és una cosa que cal considerar calmadament asseguts, i no amb el matxet a la mà, com solen fer els nostres veïns. Que el desassossec no ens ofusqui.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 20/01/2026
D’estúpids i caps de fava
Com va dir aquell tan encertadament, la política és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans dels polítics (i potser no va dir la política sinó la democràcia, però de fet ho podries aplicar a quals...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 14/01/2026
Finançament
És un d’aquells termes que pràcticament descartes d’entrada quan veus al titular perquè sembla obvi que ja deu haver rodat, i, en canvi, quan t’atures a comprovar-ho descobreixes (amb sorpresa) que no, que finan...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 05/01/2026
Veneçuela
El tombant d’any em deu haver enxampat filosòfic, o indecís, perquè em trobo en una disjuntiva no gaire diferent de la de la setmana passada (la del Dilema, us en recordeu?) i, igual que aleshores, m’ha semblat oport&...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/12/2025
El dilema de l’any
O més ben dit el dilema de Cap d'Any, hauria de dir. Perquè és una decisió que els qui ens dediquem a tacar fulls ens veiem irremissiblement obligats a afrontar quan arriben aquestes dates, com ja vaig avançar l...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71