RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 13/12/2022
 
Birra


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Suspenc per un dia la batalla nacional per endinsar-me en la generacional. A la llista de candidats a Neologisme de l'Any que ens acaben de proposar l'Observatori de Neologia i l'IEC hi ha un intrús: birra. Per què és un intrús?

D'entrada, ho reconeixen els organitzadors mateixos: "Com a novetat, enguany s'ha decidit que una de les deu paraules sigui simplement un mot força antic i usat que es troba a faltar en el diccionari". Malgrat la controvèrsia que això pot crear (com era d'esperar les xarxes s'han omplert de comentaris al·ludint al retard), a mi em sembla una bona pensada. Gràcies al Paraulògic, molts han descobert que al DIEC hi ha absències sonades: parafernàlia, cana, dònut, tele, garrafal... (en realitat això se sap des de fa temps, gràcies a iniciatives com l'esplèndid blog 'Silencis del DIEC'). Ara bé, també és veritat que birra ja figurava en algun diccionari; concretament a l'Alcover-Moll, on consta com a usual a Menorca, de la qual cosa se'n podria deduir que és d'origen anglès si no fos perquè el diccionari mateix considera més possible el francès o l'italià, sense acabar-se de decidir. A tall de curiositat, és bo de saber que el mot existeix al sud del País Valencià, cap a la serra d'Alcoi, però amb un significat ben diferent: el d''ovella que ha parit molt'.

El segon motiu és més personal. Durant unes quantes dècades, com a mínim les tres o quatre últimes, birra ha estat la manera com el jovent designa la cervesa per donar-li un to deliberadament estripat; era, en certa manera, un mot transgressor. Ho fèiem (i ho fan encara ara) amb plena consciència que es tractava d'un terme no normatiu (precisament aquí radicava bona part de la transgressió), i encara que per sonoritat i sobretot per procedència (l'havíem pres de certs ambients) feia tota la cara de ser castellà, a mi sempre m'ha rondat la sospita que no sigui una de les deixes que la primera invasió itàlica, la que va acompanyar el mundial de futbol del 82 i va omplir les platges de casanoves que ens pispaven les noies, ens va llegar. És una hipòtesi que encara ara no descarto, perquè diria que la primera generació que la va popularitzar va ser la dels nascuts la primera meitat dels seixanta, és a dir, que llavors del Mundial rondaven la vintena.

És per això, en fi, que no l'he votada. Sé que té força números per guanyar, i que fins i tot seria un reconeixement històric, però per a mi una birra sense un cert regust de clandestinitat, de fum i baixos fons, només és una cervesa de supermercat.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 28/07/2026
Massificació
Un cas curiós, el del mot massa: un d’aquells poc usuals en què el deixeble ha superat clarament el mestre. L’original és el substantiu, pres directament del llatí massa amb el mateix significat, i d’on s...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 21/07/2026
Síndrome d’Estocolm
Vam començar el Mundial de futbol fent rodar mots d’abast planetari (món, precisament, el pare de mundial) i ara el tanquem estrenyent tant i tant l’objectiu que ens cenyirem al perímetre de casa. Roda el món (...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 07/07/2026
Saltaran espurnes
Inevitablement en aquesta columna ja hem fet rodar foc i incendi (en aquest país cada estiu estem igual), però, ves per on, no hi han sortit mai ni espurnes ni guspires ni algun altre sinònim que ara veurem.Fins a la meva generac...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/06/2026
Migrants emigrants
Si una cosa ha quedat clara ara que s’ha tancat el termini establert per a l’anomenada regularització de migrants a l’Estat espanyol és que aquest mot s’ha imposat clarament a la forma tradicional, emigrants. A m...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71