RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 27/09/2022
 
Ultres


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Als setantes i vuitantes els franquistes encara no dissimulaven gaire (després n'han anat aprenent) i resultaven molt visibles, tant en forma de partit (Fuerza Nueva et alia) com de grupuscles de joves intimidant vianants. Uns i altres eren anomenats ultres, reducció del compost ultradretans. De fet, els diccionaris ja incorporen aquesta accepció: 'Dit generalment de les ideologies, les persones i els grups polítics o religiosos que mantenen amb intransigència i radicalisme actituds d'extrema dreta o d'integrisme'.

Era, doncs, un adjectiu. Tradicionalment, però, ultra- l'hem fet servir com a prefix, el que trobem a ultramar o ultracorrecció, amb el sentit de 'més enllà de' o 'excessiu'. I també, dissimuladet, a tramuntana, '(vent que bufa) de l'altre costat de les muntanyes', per caiguda de la primera síl·laba.

Finalment, també té un ús preposicional amb el significat de 'de més a més, a sobre' ("Ultra els meus llibres té els seus") i el d''excessivament, massa' ("Quan surt, beu ultra mesura"). Evidentment, es tracta d'un ús culte que no trobem ni en el registre estàndard ni encara menys en els informals.

Tot i ser de baixa freqüència (i ara no parlo d'opcions polítiques), aquest terme compta amb un parent directe (un fill, per ser exactes) que el fa molt més present en la nostra quotidianitat verbal. Us el mostro per via etimològica. La forma llatina ja era així mateix, ultra, i volia dir 'de l'altra banda' (ben bé com a tramuntana). D'aquí en van sortir un superlatiu, ultimus, 'el que és més enllà', i el comparatiu corresponent, ulterior. Però així com aquest ha quedat com a terme culte, el superlatiu es va fer d'allò més popular i ha generat els derivats més corrents de la família: l'adjectiu últim, el verb ultimar, l'adverbi últimament i el llatinòrum ultimàtum (malgrat la competència deslleial que els fan darrer i companyia).

Quant als derivats de l'altra branca, també han tingut bona acollida, malgrat ser literaris, ultratge i ultrança/ultrancer. Força més rars són ultratjós i, sobretot, el verb ultrar, un gran desconegut. Cosa comprensible, a la vista dels exemples que el diccionari mateix en dona: "De moment, serà millor no ultrar les coses".

És evident, doncs, que de les tres accepcions del terme, ara mateix la que es cotitza més és l'adjectiu. Això sí, si no s'espavilen, els feixistes espanyols perdran pistonada amb aquell lema llatí que els agrada tant, fins al punt que el duen a l'escut: non plus ultra ('no més enllà'). Tot i que sembla que cada dia hi van una mica més.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 28/07/2026
Massificació
Un cas curiós, el del mot massa: un d’aquells poc usuals en què el deixeble ha superat clarament el mestre. L’original és el substantiu, pres directament del llatí massa amb el mateix significat, i d’on s...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 21/07/2026
Síndrome d’Estocolm
Vam començar el Mundial de futbol fent rodar mots d’abast planetari (món, precisament, el pare de mundial) i ara el tanquem estrenyent tant i tant l’objectiu que ens cenyirem al perímetre de casa. Roda el món (...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 07/07/2026
Saltaran espurnes
Inevitablement en aquesta columna ja hem fet rodar foc i incendi (en aquest país cada estiu estem igual), però, ves per on, no hi han sortit mai ni espurnes ni guspires ni algun altre sinònim que ara veurem.Fins a la meva generac...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/06/2026
Migrants emigrants
Si una cosa ha quedat clara ara que s’ha tancat el termini establert per a l’anomenada regularització de migrants a l’Estat espanyol és que aquest mot s’ha imposat clarament a la forma tradicional, emigrants. A m...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71