RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 20/09/2022
 
La mani fatxa


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

El conflicte s'allarga massa. Ho sabeu vosaltres i ho sé jo, i en tinc una prova irrefutable: totes les paraules que haurien estat oportunes d'analitzar en aquesta columna, que això és al que ens dediquem, si més no en superfície, ja han passat per la taula d'autòpsies. Ja hem esquarterat immersió, naturalment; també vam esventrar no, aquesta partícula que tant agrada als supremacistes, als hegemonistes, per prohibir tot allò que els fa nosa: "no al catalán", és el que segurament voldrien dir en comptes de no a la inmersión, i en el fons, si poguessin, fins i tot "no a los catalanes", i així se'ls acabaria aquest problema que ja fa anys, dècades, que un dels seus va dir que no es resoldria mai i que el màxim a què podien aspirar era a tolerar-ho, la famosa conllevancia.

També ens vam fixar al seu dia en el verb imposar, d'on surt aquesta imposició que ara ells atribueixen al govern català. Tant de bo. Tant de bo poguéssim fer, i ser, com ells ens presenten en aquest victimisme paradoxal, i ostentar el poder que ens atribueixen; però no, no en tenim gota, de poder, i la suposada imposició del català a les aules no és sinó una mostra més de perversió del llenguatge, de capgirament dels significats, una de les xacres que la vida post-líquida ha portat a la política internacional, perquè és cosa que passa per tot, des de la Xina als Estats Units (en Trump n'era un gran especialista), i la dreta espanyola ho ha adoptat magistralment.

Feixistes, manipulació, mentida... Les hem fetes totes, perquè aquest conflicte ja fa massa que dura i ens tenim massa vistos. Fa tant que dura que es pot dir que ja hem fet la volta completa, hem acomplert, i en això també coincidim amb la resta del planeta, un cicle sencer dels del pèndol de la història, per això ara la humanitat es prepara per a allò que ens pensàvem que no tornaria a passar, convençuts, fills de la Il·lustració com som, que havíem après dels errors. Però no, no hem après res, i de la mateixa manera que ens ha faltat temps per córrer a malmetre el medi ambient un cop arxivada la pandèmia, ara ens afanyem a donar el poder al feixisme perquè ens retorni a mitjan segle XX i les dictadures (ara pseudodemocràtiques, representades per aquesta plebs analfabetitzada per les xarxes i la comunicació global, com està a punt de passar a Itàlia) ens tornin a privar de drets que consideràvem bàsics.

Per això, a punt d'entrar de pet a la pitjor presó espanyola, permetem-nos com a mínim de dir les coses pel seu nom: eren quatre gats, sí, o tres i mig, però eren feixistes. Era, simplement, una mani fatxa.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 28/07/2026
Massificació
Un cas curiós, el del mot massa: un d’aquells poc usuals en què el deixeble ha superat clarament el mestre. L’original és el substantiu, pres directament del llatí massa amb el mateix significat, i d’on s...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 21/07/2026
Síndrome d’Estocolm
Vam començar el Mundial de futbol fent rodar mots d’abast planetari (món, precisament, el pare de mundial) i ara el tanquem estrenyent tant i tant l’objectiu que ens cenyirem al perímetre de casa. Roda el món (...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 07/07/2026
Saltaran espurnes
Inevitablement en aquesta columna ja hem fet rodar foc i incendi (en aquest país cada estiu estem igual), però, ves per on, no hi han sortit mai ni espurnes ni guspires ni algun altre sinònim que ara veurem.Fins a la meva generac...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/06/2026
Migrants emigrants
Si una cosa ha quedat clara ara que s’ha tancat el termini establert per a l’anomenada regularització de migrants a l’Estat espanyol és que aquest mot s’ha imposat clarament a la forma tradicional, emigrants. A m...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71