RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 01/06/2022
 
Vehicular i curricular


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

L'enèsima sortida de la conselleria tindrà la virtut, si més no, de familiaritzar-nos amb l'únic derivat existent fins ara del llatinisme currículum, que durant una pila d'anys havia estat mot únic. De fet, ja és una forma abreujada, perquè al principi (diguem que fins a mitjan segle XX) la locució curriculum vitae (sense accent i amb la terminació en vocal doble, com rosa rosae) anava sempre junta. Amb la reducció, cosa perfectament natural i que passa ben sovint (penseu en els "Rolling", per exemple), el significat originari es va ampliar, perquè curriculum vitae vol dir 'la carrera de la vida'. No deixa de tenir certa ironia que, en temps de capitalisme cada dia més desfermat, ara parlem de 'la carrera' i prou, bo i establint una equivalència inconscient entre feina i vida.

En fi, tornem a lo filològic. L'adjectiu curricular s'ha creat per analogia amb vehicular, que té gairebé un segle i mig d'existència. De fet, el substantiu vehicle (de vehere, 'portar a sobre, transportar') sí que n'ha generat uns quants, de derivats, la majoria cultes o de llenguatge especialitzat: advecció, convector, provecte... Els únics dos més o menys del llenguatge corrent són vector (que, tot i això, continua força restringit als àmbits científics) i invectiva. Més modernament s'ha registrat vehiculació, però els diccionaris encara no recullen, per exemple, vehicularització, un substantiu que diria que no trigarà a circular. I si ho faig notar és perquè estic segur que, sempre per analogia, també s'encunyarà l'equivalent curricularització, que tot i ser llarg i de mal dir en veu alta està destinat a triomfar en l'àmbit del burocratès o llengua de l'Administració, un subdialecte fonamentalment escrit.

Més remot veig, en canvi, el verb curricular, que coincidiria en la forma amb l'adjectiu també de la mateixa manera que ha passat amb el seu inspirador. Vehicular com a verb ("Les reclamacions es vehicularan a través de les instàncies oportunes") no està datat, però no deu tenir més de cinquanta o seixanta anys d'existència. En canvi, "De moment encara no s'han curriculat les noves aportacions, no sé, no sé...; però, ves per on, ara que hi penso, veig més factible el nou verb a partir del substantiu abans esmentat: curricularitzar. "Els especialistes aconsellen curricularitzar matèries fins ara no treballades". Sí, definitivament, estic segur que el llenguatge administratiu no trigarà gaire a propinar-nos-el. Al capdavall, ni que sigui artificiosament, el camp de l'educació, amb la seva fal·lera renovadora, és un dels àmbits que més aportacions ha fet a la neologia recent.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 22/09/2026
Curs (3)
Vam començar el curs ara fa quinze dies esbudellant justament aquest mot tan usual i alhora tan ric, que encara ens donarà alguna sorpresa més. La setmana passada, després de veure els dotze verbs que deriven de cór...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 15/09/2026
Curs (2)
Resum ràpidament de l’article anterior: curs és mot de gran actualitat, i enguany encara més a causa de la vaga. Etimològicament, deriva de cursus (`corregut’), participi de currere, ‘córrer’...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 08/09/2026
Curs (1)
Ben oportú, oi, començar el curs amb aquest mot que es posa d’actualitat cada setembre? I encara més quan enguany la combativitat dels mestres (tot el suport des d’aquesta humil columna) el fa més paradoxal: el...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 01/09/2026
Error
No sé si pot portar malastrugança començar el curs amb una paraula com aquesta, tot i que certament ja no ens vindria d’aquí, però trobo que és ben llaminera i sobretot està més que justif...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71