RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 26/04/2022
 
Àrbitre (1)


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Per a mi aquest mot esdrúixol anirà lligat per sempre més a la proposta que fa anys que en Rudolf Ortega llança (de moment en va) a la filologosfera: que se n'accepti la variant popular que la transforma en paraula plana: àrbit. L'insigne lingüista sol posar com a exemple aquell crit tan clàssic de final de partit, "Àrbit, l'hora!", que demostra que, efectivament, les dues formes han evolucionat en paral·lel com si fossin paraules llatines: la vulgar i gairebé única al carrer, àrbit, i la culta, àrbitre, limitada a la llengua escrita en mitjans o en l'oralitat estàndard de les transmissions radiofòniques.

Dit això, procedeixo a justificar la presència força insòlita en aquesta secció d'un terme aparentment tan fora de lloc com el que ens ocupa. No és que em vulgui queixar de l'arbitratge del Barça-Rayo (que de raons en sobrarien, d'altra banda), sinó que, veient aquella enèsima mostra de gurucetisme (els més joves haureu de demanar als grans què vol dir), inconscientment vaig fer una associació d'idees amb els tribunals espanyols que dirimeixen les batusses que tenim amb l'enemic, en aquesta farsa permanent de democràcia en què fem veure que és possible cohabitar. I us dic d'entrada que m'he endut una bona sorpresa, perquè no m'hauria imaginat mai l'origen del mot en qüestió. Resulta que àrbitre (i tota la seva família, que no és precisament escassa: una quinzena llarga de derivats) procedeixen d'un verb tan poc prosaic com albirar. Encara que, per ser exactes, aquest titular s'hauria de redactar d'una altra manera: el verb albirar té una vintena de derivats, dels quals més de tres quartes parts corresponen a la branca d'àrbitre. Sí, ara millor.

Bé, aniré a pams, que si no no s'entendrà res. Albirar és un verb amb dos significats (1. Formar judici sobre una cosa, imaginar-se com és. 2. Veure de lluny (una cosa) sense distingir-la bé), el segon dels quals és el que ha donat peu a l'ús quasi exclusiu que en fem avui, sempre en àmbits poètics. És un verb pràcticament inexistent en la llengua informal. Però en realitat es tracta d'una evolució, atès que prové del llatí arbitrare, que ja al segle XIII tenia el significat de 'judicar' i també d''examinar, veure sense ser vist', derivat d'arbiter, -tri, testimoni ocular. El nexe semàntic no pot ser més clar. Així doncs, acomplida la transformació fonètica, albirar va generar tres mots més: albir, albirador i albirament. Només el primer s'escapa una mica del terreny de l'expressió lírica mitjançant el sintagma lliure albir, 'poder de la voluntat de decidir lliurement', no casualment intercanviable amb lliure arbitri.

La setmana entrant veurem els altres quinze.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 10/03/2026
Petroli
Quan el destí es manifesta no convé contradir-lo. Ara fa un parell de mesos, arran de la invasió de Veneçuela a càrrec de l’abusador del pati, vam concloure la columna dient que si haguéssim de tocar aq...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 03/03/2026
Actors
Ja el títol mateix d’aquesta peça els provocarà urticària, perquè ells (i elles) solen ser de pensament fràgil, i per tant inclusivistes i desdobladors. O sigui que hauria d’haver posat ‘Act...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 25/02/2026
Enemics dels accents
Ho podríem fer en forma de joc i com a mínim riuríem una mica: per què creieu que el ministeri espanyol corresponent s’ha dedicat a canviar els accents dels rètols de les autopistes catalanes per posar-los en ...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 17/02/2026
Sots, clots i forats
Ja se n’ha parlat molt i segurament s’han fet tots els aclariments, les anotacions i les burles que el cas requeria, però el cert és que l’episodi dels famosos clots de l’autovia A2, Panadella enllà, m&rsq...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71