Acabàvem l'any fent rodar un mot tan poc il·lustre com pixar i l'estrenem amb un de no gaire més senyorial, ben mirat.

A veure, entenguem-nos: la farmàcia com a establiment ha tingut durant molt de temps (tal vegada segles) una certa aurèola, si no de solemnitat, com a mínim de prestigi. Sobretot als pobles, on el farmacèutic (i amb el temps també la farmacèutica) era una de les figures rellevants. Però a les darreries del segle XX la imatge del senyor bonhomiós amb bata blanca que juga el paper de metge suplent s'ha anat esvaint al costat de la de les grans empreses del sector que trafiquen amb la por de la gent per omplir-se les butxaques.

En fi, tant el farmacèutic com les farmacèutiques formen part d'una família petitona (dotzena i mitja de membres) que venen de mare grega. Concretament de phármakon, 'medicament', reelaborat en el llatí pharmacus i convertit en el nostre fàrmac. Petitona i sense sorpreses, perquè la majoria dels derivats són elementals (farmacologia, farmacòleg) o bé compostos (farmacoteràpia, psicofàrmac). Segurament el més curiós de la colla és el que designa aquell armariet que tenim al lavabo i que anomenem farmaciola, amb aquest sufix de tant de rendiment en català per a fer diminutius, com ara banderola, bestiola o gambirola, que és un saltiró.

De fet, n'hi ha un altre que sí que és interessant, precisament per aquesta qüestió del sufix. Em refereixo a farmacopea, mot semiculte que si acaba així és per mera adaptació del grec pharmacopoía, 'elaboració de drogues'. No és un mecanisme gaire habitual, aquest de l'adaptació pràcticament fonètica, com demostra el fet que al DIEC només hi ha un altre mot amb aquesta terminació, melopea (en aquest cas de melopoiía, melodia).

La cosa s'acabaria aquí si no fos que al llarg de les últimes dècades, en paral·lel a l'evolució científica, la família ha crescut per la branca dels compostos, amb termes tan tècnics com ara farmacognòsia (part de la farmacologia que estudia els fàrmacs d'origen natural), farmacocinètica (la que estudia les vies d'introducció dels fàrmacs a l'organisme) o farmacogenètica (aquest és més evident). El més exòtic dels nous és el nonacasíl·lab farmacoröntgenoscòpia, 'Estudi radiològic practicat amb l'ajut de fàrmacs'. És probable que el futur del sector passi per la hibridació amb espècies foranes (en això les multinacionals són pioneres), però per recuperar el prestigi malmès segurament unificar (i rebaixar) el preu dels tests d'antígens seria força més pràctic.