RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 28/12/2021
 
Pixar (i 2)


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Il·lustràvem la setmana passada, prèvia disculpa per la vulgaritat del subjecte amb relació a la festivitat que celebrem aquests dies, la potent personalitat del verb pixar i els seus derivats.

Com ara els esmentats verbs compixar i repixar. Aquest darrer va engendrar al seu dia el substantiu repix, avui dissortadament desuet, ben descriptiu per referir-se col·loquialment al plovisqueig. També esmentàvem l'infantil pipí, d'on aprofitem per passar a dos superclàssics nostrats: pixera, un esplèndid exemple de l'ús del sufix -era com a 'ganes de' (igual que escriguera, fumera o gratera) i pixum, que en seria el resultat, és a dir, el bassalet a terra o bé la gran taca en els llençols. Aquest darrer és el mot que també protagonitza la coneguda locució 'pudor de pixum'. Que per cert hi ha qui fa anar amb el quasi equivalent pixat, un substantiu que, tanmateix, gaudeix de més fama gràcies a la frase feta 'atrapar/enxampar amb els pixats al ventre'.

Però el festival dona molt més de si. D'entrada tenim la mateixa pixa, que no deixa de ser un semi-eufemisme per penis. Antigament, també existia pixó, avui fossilitzat a l'interior del verb (igualment en desús) empixonar, 'empipar fortament'.

Completen el grup de derivats directes l'adjectiu pixaner/a (aplicat generalment a la canalla petita que se'ls escapa el pipí al llit, però també a la famosa boira que ho deixa tot moll) i els substantius pixarada (que descriu la micció abundant d'animals com ara mules i cavalls) i pixarelles, 'vi aigualit i de poca qualitat'. Modernament, també se sent 'pixat de burra' per referir-se a una beguda de mala qualitat, més freqüentment el cafè.

L'altre gran grup de derivats és el dels compostos, ple de grans troballes. Pixallits (herba), pixacà i pixaconill (bolets) pertanyen a l'àmbit botànic. En l'humà, i més concretament en el dels apel·latius burlescos, tenim el famós pixatinters i els no tan coneguts pixavagants ('persona ociosa'), pixa-reixes (ídem) i pixaví (presumit). Tots quatre superats en temps recents pel triomfant pixapins (del qual cal dir que ha inaugurat un fenomen inèdit en aquesta mena de compostos, que és el de flexionar: pixapí, pixapina, pixapins i pixapines, una aberració filològica pròpia d'aquests temps necis que vivim).

I mentre desitgem que els orinals plens d'efluvis dels pobres alumnes suposadament turmentats per sàdics professors catalans regalimin damunt dels malintencionats que s'inventen aquestes maldats, jo em rescabalo del descuit de la setmana passada i us auguro bones festes i bona entrada d'any.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 10/03/2026
Petroli
Quan el destí es manifesta no convé contradir-lo. Ara fa un parell de mesos, arran de la invasió de Veneçuela a càrrec de l’abusador del pati, vam concloure la columna dient que si haguéssim de tocar aq...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 03/03/2026
Actors
Ja el títol mateix d’aquesta peça els provocarà urticària, perquè ells (i elles) solen ser de pensament fràgil, i per tant inclusivistes i desdobladors. O sigui que hauria d’haver posat ‘Act...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 25/02/2026
Enemics dels accents
Ho podríem fer en forma de joc i com a mínim riuríem una mica: per què creieu que el ministeri espanyol corresponent s’ha dedicat a canviar els accents dels rètols de les autopistes catalanes per posar-los en ...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 17/02/2026
Sots, clots i forats
Ja se n’ha parlat molt i segurament s’han fet tots els aclariments, les anotacions i les burles que el cas requeria, però el cert és que l’episodi dels famosos clots de l’autovia A2, Panadella enllà, m&rsq...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71