D'acord, aquest cop ho haig de reconèixer: el mot d'avui té una relació certament vaga amb el conflicte que ens ocupa, per no dir nul·la. Ara jo podria agafar i fer un exercici de funambulisme retòric per mirar de justificar amb ves a saber quins arguments la presència de neu en una llista de termes que descriuen la situació d'enfrontament identitari entre nosaltres i Espanya, però seria enganyar-nos. Senzillament, aquesta setmana m'ha fet gràcia analitzar aquest mot per dos motius sense cap lligam amb la qüestió política: primer, perquè en soc un admirador incondicional: la neu em fascina des de ben petit. I dos (aquest sí, filològic), perquè no és gaire freqüent que la paraula que esventrem en aquesta columna sigui una mare de família; és a dir, el terme inicial a partir del qual sorgeixen els derivats. De manera que m'aferro a aquest fet per dedicar-li el rodalmot.

Neu és la forma que va prendre en català el terme llatí neve. Alerta, del vulgar, perquè el llatí culte feia nix, nivis. És una distinció que cal tenir sempre present perquè un bon gruix de fets verbals que avui ens trobem en la nostra llengua es deuen precisament a aquesta distinció. Com és fàcil de suposar, la primera branca de derivats de neu la constitueixen el verb nevar i la seva colla: nevada, nevàs ('nevada forta', i també 'munt de neu') i nevassada. També hi ha un parell de sinònims de nevar, segurament limitats a ús dels especialistes: neviscar, nevisquejar i nevotejar. Enmig de tanta previsibilitat, aquesta branca ens reserva una sorpreseta: el substantiu nevera (que, malgrat el que ens pugui semblar, no és d'ús general: a les Balears, per exemple, en diuen gelera).

La segona gran branca de derivats és la que davalla precisament del terme culte: innivar-se ('cobrir-se de neu'), innivació i innivat. També nivació, 'acció geològica de les glaçades i els desglaços', nival, nivós i, atenció, nivi. Per què remarco aquest adjectiu? Doncs perquè el femení fa nívia, un mot que, encara que ens pensem que només deuen fer anar els poetes (i és ver), en la traducció castellana l'hem tingut a casa tota la vida: nivea. Us sona? Perquè nivi vol dir això, blanc com la neu.

Completen aquesta modesta família un parell de compostos ben diferents: motoneu, que és el fàcil, i pluvionivòmetre, l'embarbussador.

Doncs apa, ja ho sabeu tot, filològicament parlant, de la neu. I com que aquesta vegada la cosa ha anat una mica diferent, també m'estalviaré la moral de la història. Bones baixades i poques cues!