RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 27/10/2021
 
Fel·lació


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Hauria volgut titular aquesta columna amb un verb, però sé des de fa anys que no existeix. Ho vaig descobrir, juntament amb els participants a la Lliga d'Scrabble, durant una partida en què un jugador va posar al tauler l'infinitiu fel·lar. Expectació màxima. Com sempre amb els mots dubtosos, vam córrer al diccionari per acabar esbrinant que no, que si et vols referir al fet de dur a terme l'estimulació bucal d'un membre viril, has de recórrer a la locució verbal 'practicar una fel·lació' (per cert, l'autor de la creació fallida era un il·lustre professor i poeta força conegut a qui, com als altres presents, aquell aprenentatge no se li ha esborrat mai més).

En realitat, ni verb ni cap altre parent. Fel·lació pertany al restringit club dels mots sense família, com ara urna, sofà o esbirro. El que és curiós, tanmateix, és que el llatí sí que en disposava, de fellare, amb el significat de 'xuclar, mamar'. I en aquest punt val la pena fer una petita digressió per recordar que l'arrel indoeuropea de la qual prové, fe, recull la idea bàsica de 'fertilitat, nutrició', i en segon terme de 'prosperitat', i que es troba en mots emparentats amb fellare com ara fecundus, 'productiu', femina, 'la que nodreix amb la seva llet el nodrissó', filius, 'el nodrissó', fetus, 'el fill del part' i felix, 'fèrtil, productiu, afortunat'. Però encara més curiós, si vols, és que dels dos verbs esmentats que hereten la idea de fellare, un l'hem adoptat com a substitut (per això diem mamar amb el sentit de 'practicar una fel·lació' i mamada, ídem), i en canvi xuclar l'hem substituït pel castellanisme xupar (que de fet és el verb que fa servir en Peyu al vídeo dels trons). Cal dir, això sí, que en valencià existeix la forma xuplar.

Orfe de família, doncs, fel·lació és a més a més un terme de baixa freqüència, perquè, tractant-se del camp semàntic de què es tracta, hi predominen els usos col·loquials i vulgars. Que són els que en part han contribuït a fer més empipadora la història aquesta de la censura, perquè el contrast entre la forma que hi pren la provocació ("que me la xupi") i la destinatària de la mateixa es fa més accentuat. Per això, perquè com més possibilitats expressives tinguem més afinarem el missatge, em permeto de proposar sengles verbs de mitjana altura, és a dir, informals però no vulgars, que us aniran molt bé si mai us troben en una situació semblant: em refereixo a xarrupar i succionar, amorosits per un lleuger vernís irònic, quasi paròdic, que els fa de bon aplicar. Proveu-ho, i ja em contareu com haurà anat.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 20/01/2026
D’estúpids i caps de fava
Com va dir aquell tan encertadament, la política és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans dels polítics (i potser no va dir la política sinó la democràcia, però de fet ho podries aplicar a quals...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 14/01/2026
Finançament
És un d’aquells termes que pràcticament descartes d’entrada quan veus al titular perquè sembla obvi que ja deu haver rodat, i, en canvi, quan t’atures a comprovar-ho descobreixes (amb sorpresa) que no, que finan...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 05/01/2026
Veneçuela
El tombant d’any em deu haver enxampat filosòfic, o indecís, perquè em trobo en una disjuntiva no gaire diferent de la de la setmana passada (la del Dilema, us en recordeu?) i, igual que aleshores, m’ha semblat oport&...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/12/2025
El dilema de l’any
O més ben dit el dilema de Cap d'Any, hauria de dir. Perquè és una decisió que els qui ens dediquem a tacar fulls ens veiem irremissiblement obligats a afrontar quan arriben aquestes dates, com ja vaig avançar l...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71