RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 27/10/2021
 
Fel·lació


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Hauria volgut titular aquesta columna amb un verb, però sé des de fa anys que no existeix. Ho vaig descobrir, juntament amb els participants a la Lliga d'Scrabble, durant una partida en què un jugador va posar al tauler l'infinitiu fel·lar. Expectació màxima. Com sempre amb els mots dubtosos, vam córrer al diccionari per acabar esbrinant que no, que si et vols referir al fet de dur a terme l'estimulació bucal d'un membre viril, has de recórrer a la locució verbal 'practicar una fel·lació' (per cert, l'autor de la creació fallida era un il·lustre professor i poeta força conegut a qui, com als altres presents, aquell aprenentatge no se li ha esborrat mai més).

En realitat, ni verb ni cap altre parent. Fel·lació pertany al restringit club dels mots sense família, com ara urna, sofà o esbirro. El que és curiós, tanmateix, és que el llatí sí que en disposava, de fellare, amb el significat de 'xuclar, mamar'. I en aquest punt val la pena fer una petita digressió per recordar que l'arrel indoeuropea de la qual prové, fe, recull la idea bàsica de 'fertilitat, nutrició', i en segon terme de 'prosperitat', i que es troba en mots emparentats amb fellare com ara fecundus, 'productiu', femina, 'la que nodreix amb la seva llet el nodrissó', filius, 'el nodrissó', fetus, 'el fill del part' i felix, 'fèrtil, productiu, afortunat'. Però encara més curiós, si vols, és que dels dos verbs esmentats que hereten la idea de fellare, un l'hem adoptat com a substitut (per això diem mamar amb el sentit de 'practicar una fel·lació' i mamada, ídem), i en canvi xuclar l'hem substituït pel castellanisme xupar (que de fet és el verb que fa servir en Peyu al vídeo dels trons). Cal dir, això sí, que en valencià existeix la forma xuplar.

Orfe de família, doncs, fel·lació és a més a més un terme de baixa freqüència, perquè, tractant-se del camp semàntic de què es tracta, hi predominen els usos col·loquials i vulgars. Que són els que en part han contribuït a fer més empipadora la història aquesta de la censura, perquè el contrast entre la forma que hi pren la provocació ("que me la xupi") i la destinatària de la mateixa es fa més accentuat. Per això, perquè com més possibilitats expressives tinguem més afinarem el missatge, em permeto de proposar sengles verbs de mitjana altura, és a dir, informals però no vulgars, que us aniran molt bé si mai us troben en una situació semblant: em refereixo a xarrupar i succionar, amorosits per un lleuger vernís irònic, quasi paròdic, que els fa de bon aplicar. Proveu-ho, i ja em contareu com haurà anat.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 04/05/2026
Prioritat
Allò que sorprèn del fet que prioritat derivi de prim no és pas l’etimologia, que d’entrada podria sobtar però de seguida veiem que no: prim ve del llatí primus, ‘primer, en cronologia i classifica...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 27/04/2026
Edatisme
Prova d’examen:-Què significa la paraula del títol?-És normativa?-Quants anys fa que existeix?Si heu respost correctament la primera pregunta, sou bons lexicògrafs; si també heu sabut la segona, sou lexic&ogra...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 21/04/2026
De dracs i aranyes
La pugna entre el monstre i l’aràcnid ve de lluny, si és que poc més d’un segle es pot considerar gaire lluny. Fa de mal dir quin és l’original, tot i que el drac té a favor tant la tradició...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 15/04/2026
Entre interins
Per no donar més visibilitat a gent que no n’haurien de tenir, en comptes de cavallers que no saben llegir i noms de festes equivocats avui m’estimo més fixar-me en un titular de la setmana que ha passat inadvertit: “L...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71