El dia passat vam veure tres o quatre curiositats de segar (del llatí secare, 'tallar'), un verb molt més prolix d'allò que el seu origen podria fer pensar. La més destacada de les quals, sens dubte, era haver donat nom al gènere dels insectes, a causa del 'cos segat, segmentat o amb sécs' que presenten aquests animals.

Però, ves per on, el gruix d'aquesta família més nombrosa que no ens pensaríem (una cinquantena de membres) es localitza en un camp del saber que no per eixut o seriós deixa de resultar sorprenent, tenint en compte que segar va associat al treball rural.

I quin és, aquest? Doncs ni més ni menys que el de la geometria i la trigonometria. La cosa comença amb el terme secció, de sectio, 'acció de tallar' (que genera seccionar, subsecció, seccionador, resecció i, alerta, vivisecció, 'conjunt de pràctiques de dissecció en animals vius', un dels cracs de la família). Amb el temps, secció ha anat ampliant el cap semàntic i ara mateix ja en trobem accepcions en camps tan allunyats com el dret, la botànica, el llenguatge militar o fins a l'escoltisme.

Parent estretíssim d'aquesta és sector, 'el qui talla', que al seu torn arrossega subsector i sectorial, un adjectiu posteriorment nominalitzat de gran èxit en els camps sindical i de l'Administració.

I aquí ja entrem de ple en el terreny científic. Podem començar per bisecar, per exemple (dividir una superfície o un cos geomètric en dues parts iguals), d'on provenen bisecció, bisecte, bisectriu o bisector; seguir amb intersecar (que ens llega intersecció), trisecar (ídem amb trisecció i trisector) i, finalment, amb la variant segment, que difereix una mica dels anteriors perquè la derivació va a l'inrevés, és a dir de nom a verb: per això tenim segmentar i, en un segon grau, segmentació i segmentari.

I que no ens passi per alt l'esment que hem fet de dissecció, substantiu precisament derivat d'un altre dels fills de segar, concretament dissecar, que tanmateix s'escapa una mica de l'àmbit tècnic.

Per completar-ho només ens queden un parell de termes que van una mica per lliure, però que òbviament no poden negar la seva pertinença a la família. Em refereixo a secant, un d'aquells mots que els negats per a la matemàtica segurament recordareu amb horror dels temps de l'institut ('Dit d'un parell de línies o de superfícies que es tallen') i la més pintoresca insecant, 'que no pot ser tallat'.

I la cirereta a la família no és altra que la segon accepció de segadora: 'Màquina agrícola emprada per segar herba'. La modernització arriba als himnes.