RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 28/04/2021
 
Policia


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Per a mi la parauleta d’avui anirà associada per sempre més a un joc de paraules intraduïble a què em vaig haver d’afrontar en una de les novel·les d’en Montalbano. El joc sorgia durant un dels inefables diàlegs precisament entre el comissari i l’agent Catarella, l’encarregat de la centraleta i especialista en informatisme (el mot en catarellès per dir informàtica): l’agent comunicava al seu superior que per rastrejar l’ordinador necessitaven “un programma di polizia” i no en tenien cap, i en Montalbano, sorprès, responia: “Ma non siamo noi, la polizia?” L’equívoc venia del fet que en realitat el programa era “di pulizia” (de neteja), i l’afàsia d’en Catarella havia fet de les seves (si us demaneu com el vaig resoldre, sapigueu que em va tocar empescar-me un acudit nou, a partir de l’homofonia entre vellet i baieta: un programa vellet versus un programa baieta (per netejar). De fet és el sistema a què recorro en bona part dels casos, adaptar-los, perquè com sap tothom que ha intentat explicar a un foraster acudits basats en jocs de paraules, la immensa majoria de les vegades no es pot).

Feta aquesta prèvia tan llarga, tot just em queda espai per expressar la sorpresa que he experimentat en esbrinar (no m’havia pres mai la molèstia de consultar-ho, no em demaneu per què) d’on prové la paraula policia. No ho diríeu mai. Doncs agafeu-vos fort perquè prové de… polític. Tal com ho sentiu. Amb tots els acudits, aquí sí, que això implica. Polític el vam prendre del grec politikós, ‘relatiu a la ciutat, l’estat, el govern, i el que és curiós del cas és que la pràctica totalitat dels derivats (que no són pocs, un parell de dotzenes) tenen a veure amb això, amb la política: apolític, polititzar, politiqueria, politòleg, geopolítica… I ves per on, els dos únics que no segueixen la norma són policia i policíac (bé, ara també policial, una novetat recent del DIEC), com un parell de secrecions que no podien sinó emanar d’un substantiu tan desprestigiat com el cap de família.

Un amic meu que treballa als Mossos d’Esquadra em va explicar que els quadres dirigents s’estimen més la denominació de ‘Policia de Catalunya’ que no pas l’altra que he escrit primer, la popular, perquè consideren que això els homologa amb la resta de cossos de seguretat europeus. Però a mi, i sospito que a bona part dels meus conciutadans, mentre la imatge que ens ve al cap quan sentim el mot policia sigui la que és (tant si va en format atonyinador de manifestants com barrut que es cola a la cua de la vaccinació), sincerament, em continua agradant més la denominació popular.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 28/07/2026
Massificació
Un cas curiós, el del mot massa: un d’aquells poc usuals en què el deixeble ha superat clarament el mestre. L’original és el substantiu, pres directament del llatí massa amb el mateix significat, i d’on s...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 21/07/2026
Síndrome d’Estocolm
Vam començar el Mundial de futbol fent rodar mots d’abast planetari (món, precisament, el pare de mundial) i ara el tanquem estrenyent tant i tant l’objectiu que ens cenyirem al perímetre de casa. Roda el món (...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 07/07/2026
Saltaran espurnes
Inevitablement en aquesta columna ja hem fet rodar foc i incendi (en aquest país cada estiu estem igual), però, ves per on, no hi han sortit mai ni espurnes ni guspires ni algun altre sinònim que ara veurem.Fins a la meva generac...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/06/2026
Migrants emigrants
Si una cosa ha quedat clara ara que s’ha tancat el termini establert per a l’anomenada regularització de migrants a l’Estat espanyol és que aquest mot s’ha imposat clarament a la forma tradicional, emigrants. A m...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71