RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 10/02/2021
 
Sanitaris


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

La primera curiositat que salta a la vista amb aquesta paraula és que ja no vol dir el que deia. Entenguem-nos: no és que hagi perdut cap significat, és que del sentit principal que tenia fins fa poc (lavabos, dit amb certa voluntat eufemística) ha passat a designar el personal que treballa en hospitals i instal·lacions mèdiques. L’únic que s’ha mantingut tal qual és el color amb què els associem.


    Però n’hi ha una altra, de sorpresa. I aquesta, de natura etimològica. Perquè si ens demanessin de quin terme prové sanitari segurament la majoria el relacionaríem amb salut, oi? Doncs no. Deriva de l’adjectiu sa, sanus. Igual que insà, sanejar, sanatori i el sempre equívoc verb sanar, a causa dels seus dos significats aparentment tan contraposats: guarir i castrar (el diccionari té l’amabilitat d’explicar-nos que aquest segon sentit prové de la concepció popular que els animals castrats, sobretot el porc i la pluja, donen carn més bona i abundant). El súmmum d’aquesta ambivalència s’ha atès amb la figura del sanador, que ara mateix designa tant el guru mindfulness que asserena les ànimes com el senyor que va per les masies castrant verros.


    Ara bé, el parent sens dubte més interessant de la família és un mot pràcticament desconegut, només a l’abast dels amants de la literatura: vesània, que significa ‘demència, fúria’. La partícula ve-, que no ens sona gaire, és un prefix privatiu, igual com a- o in- però d’ús menys sovintejat. Si mai us tracten de vesànic/a, sapigueu que us estaran dient que us falta un bull, tot i que serà lícit pensar que qui és capaç de fer servir un arcaisme com aquest, gaire rodó tampoc deu girar.


    A còpia de política i mitjans, el mot sanitat s’ha convertit en un habitual del vocabulari col·lectiu, quan per als nostres avis era més aviat culte. En canvi, allò a què jo encara no m’acostumo és al nom d’aquesta companyia d’assegurances que no saps mai com has de pronunciar, si plana o esdrúixola: Sanitas. De vegades tinc la impressió que ni ells mateixos ho deuen saber, i que la gracieta que va voler fer un creatiu publicitari batejant l’empresa amb una paraula (suposadament) llatina els costa molt cara. Si més no jo no em faria mai d’una companyia de la qual no en sé dir el nom. Ara, no em feu gaire cas, tampoc, perquè, suposo que per culpa de l’èxit degut al burocratès, la família que hem vist avui és una de les que menys gràcia em fan de tot el diccionari. Segurament és una mostra de la meva insània mental (aquesta sí que me’n fa, veus?).

 

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 20/01/2026
D’estúpids i caps de fava
Com va dir aquell tan encertadament, la política és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans dels polítics (i potser no va dir la política sinó la democràcia, però de fet ho podries aplicar a quals...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 14/01/2026
Finançament
És un d’aquells termes que pràcticament descartes d’entrada quan veus al titular perquè sembla obvi que ja deu haver rodat, i, en canvi, quan t’atures a comprovar-ho descobreixes (amb sorpresa) que no, que finan...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 05/01/2026
Veneçuela
El tombant d’any em deu haver enxampat filosòfic, o indecís, perquè em trobo en una disjuntiva no gaire diferent de la de la setmana passada (la del Dilema, us en recordeu?) i, igual que aleshores, m’ha semblat oport&...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/12/2025
El dilema de l’any
O més ben dit el dilema de Cap d'Any, hauria de dir. Perquè és una decisió que els qui ens dediquem a tacar fulls ens veiem irremissiblement obligats a afrontar quan arriben aquestes dates, com ja vaig avançar l...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71