RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 15/09/2020
 
(Macro)fusió (i 2)


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Més parents pintorescos del verb fondre, pare de fus.

No ens en pot passar per alt, és clar, un altre de forma més evolucionada: fútil, que té el significat de ‘prescindible, sense importància’ perquè el llatí futilis volia dir ‘que vessa’. És a dir, allò que sobra i ja no s’aprofita. Bonic, oi? Igual de subtils en l’ús (es tracta de mots d’una delicadesa només a l’abast d’usuaris amb certa sensibilitat) són els seus fills futilesa (que no fotesa, alerta) i futilitat. I molt més enllà, ja al calaix dels exotismes de museu, l’expressió ‘no entendre-hi futil·la’ (no entendre res de res), provinent del francès futile però en aquest cas amb adaptació, a diferència dels manlleus fondant i fondue que ja vam veure.

Després tenim els acabats en -ús: confús, difús, infús, profús i refús. No tots els verbs amb -fondre en tenen (per exemple, no existeixen transfús o efús, i encara menys fus, entès com a derivat de fondre, és clar). Ara, el més curiós de la llisteta, si us hi heu fixat, és que només l’últim és substantiu. I si he fet aquesta marrada en realitat ha estat per confrontar dos verbs tan i tan semblants com són refusar i refutar. Semblants i alhora divergents. No són la nit i el dia pero gairebé. Perquè refusar, d’ús força més estès, només té dos derivats (el ja esmentat refús més l’adjectiu refusable) però en canvi tres accepcions: “1. Declinar d’acceptar alguna cosa. 2. No consentir. 3. (en lleng. esportiu) Rebutjar”. Mentre que, per la seva banda, refutar arriba als vuit derivats però en canvi és molt específic en el significat: “Demostrar que (un argument, una objecció, una opinió o una teoria) és fals o erroni”. Aquesta univocitat de sentit en fa una sots-família molt adequada per a l’àmbit jurídic (refutatori o refutablitat, per exemple, s’empren exclusivament en el dret) i també l’assaig. Xavier Febrés té un llibret titulat Elogi i refutació de la tramuntana, i fins i tot en el joc d’escacs s’ha assentat el mateix concepte, refutació, per designar l’intent de demostrar que una estratègia, moviment o obertura no és tan bona com es pensava en un principi. Ja em direu si això no és ser específic.

Vist en conjunt, doncs, el panorama familiar, no deixa de tenir lògica que de la unió de dos monstres financers, que se’n podria dir d’altres maneres (absorció, però també operació d’Estat, o maniobra de distracció, o robatori), en diguin amb un mot que ja fusiona en ell mateix l’útil i el rebuig, el que s’aprofita i el que es llença, el que genera valor i el que només és molèstia. És a dir, el capital productiu i la mà d’obra barata, que som nosaltres.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 28/07/2026
Massificació
Un cas curiós, el del mot massa: un d’aquells poc usuals en què el deixeble ha superat clarament el mestre. L’original és el substantiu, pres directament del llatí massa amb el mateix significat, i d’on s...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 21/07/2026
Síndrome d’Estocolm
Vam començar el Mundial de futbol fent rodar mots d’abast planetari (món, precisament, el pare de mundial) i ara el tanquem estrenyent tant i tant l’objectiu que ens cenyirem al perímetre de casa. Roda el món (...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 07/07/2026
Saltaran espurnes
Inevitablement en aquesta columna ja hem fet rodar foc i incendi (en aquest país cada estiu estem igual), però, ves per on, no hi han sortit mai ni espurnes ni guspires ni algun altre sinònim que ara veurem.Fins a la meva generac...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/06/2026
Migrants emigrants
Si una cosa ha quedat clara ara que s’ha tancat el termini establert per a l’anomenada regularització de migrants a l’Estat espanyol és que aquest mot s’ha imposat clarament a la forma tradicional, emigrants. A m...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71