RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 01/09/2020
 
Estripar o no estripar


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

La represa del curs polític ens ha atrapat amb els carnets al ventre. Com a mínim als de l’espai convergent, i faig servir aquest sintagma per no perdre’m entre tantes sigles. Pel que fa al que aquí ens interessa, s’ha repetit la penosa dinàmica de sempre: algun mitjà ha fet servir el lamentable calc ‘trencar el carnet’ i les xarxes s’han omplert de recordatoris que en català el paper i la roba no es trenquen sinó que s’estripen o s’esquincen.

En realitat no són sinònims exactes, aquest parell. En l’ús, solem reservar el segon per al cos humà (‘un esquinç de turmell’, i no pas un esguinç, alerta) i el primer per als materials tèxtils i cel·lulòsics. De fet el verb estripar és molt simpàtic, perquè és un cas d’aquells (rars) de l’ou i la gallina: teòricament ve de tripa, però es tracta d’un origen incert, perquè, segons una de les dues possibles etimologies, “potser fou un derivat postverbal d’estripar, que provindria del llatí EXSTIRPARE, ‘arrencar, esqueixar’”.

Tal vegada és per aquesta incertesa que la família no ha crescut gaire (no arriba a la dotzena de membres). Però n’hi ha un parell d’especialment interessants: un és, directament, la mare, tripa. Per aquelles coses tan nostres, el poble català es resisteix a substituir el castellanisme callos per la forma genuïna, i així el sentit figurat (‘Conjunt dels plecs d’un llibre o una revista, cosits o encolats, sense les cobertes’) és molt més viu en l’àmbit de la indústria editorial que no pas el literal (‘Trossos d’estómac i intestins de remugadors que hom consumeix en adobs picants’) en el gastronòmic. Jo mateix, que en soc gran consumidor, m’he vist corregit sovint per cambrers que, en prendre nota de la comanda, m’esmenaven i deien en veu alta “callos”, com per assegurar-se que ens havíem entès.

L’altre membre a subratllar és el col·loquialisme estripada (també en forma verbal, estripar) per designar l’acció de forçar el motor d’un vehicle fins a fer-li superar les revolucions aconsellades. Havia estat un dels termes clàssics del motociclisme català, sobretot a les èpoques glorioses d’aquest esport aquí capdavanter. Però últimament, entre la glotofàgia castellanitzadora i la paranoia de la seguretat (córrer en moto o en cotxe s’ha convertit en pràcticament un estigma), d’estripades cada cop costa més de sentir-ne. Però qui no es conforma és perquè no vol: si teniu mono de català com cal, sempre podeu agafar el vespino i estripar fort fins a trobar un afartapobres on us facin un bon plat de tripa. Ara, no estripéssiu massa, tampoc, que si us foteu de cap potser allò que quedarà ple d’estrips serà la vostra roba.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 28/07/2026
Massificació
Un cas curiós, el del mot massa: un d’aquells poc usuals en què el deixeble ha superat clarament el mestre. L’original és el substantiu, pres directament del llatí massa amb el mateix significat, i d’on s...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 21/07/2026
Síndrome d’Estocolm
Vam començar el Mundial de futbol fent rodar mots d’abast planetari (món, precisament, el pare de mundial) i ara el tanquem estrenyent tant i tant l’objectiu que ens cenyirem al perímetre de casa. Roda el món (...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 07/07/2026
Saltaran espurnes
Inevitablement en aquesta columna ja hem fet rodar foc i incendi (en aquest país cada estiu estem igual), però, ves per on, no hi han sortit mai ni espurnes ni guspires ni algun altre sinònim que ara veurem.Fins a la meva generac...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/06/2026
Migrants emigrants
Si una cosa ha quedat clara ara que s’ha tancat el termini establert per a l’anomenada regularització de migrants a l’Estat espanyol és que aquest mot s’ha imposat clarament a la forma tradicional, emigrants. A m...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71