RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 07/05/2019
 
Consell de guerra


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Som uns quants decennis més endavant i els uniformes ja no són de soldat sinó togues i punyetes, però l’esperit és el mateix. L’Espanya de sempre, marcial i castrense, intenta sotmetre Catalunya com sempre, per la força i l’abús de poder. Si feu l’esforç de posar-vos un filtre sèpia davant dels ulls no us costarà gaire de veure la imatge del caudillo en el posat superior i arrogant (per bé que de vegades disfressat de somrient) del jutge Marchena.

A les llars catalanes que havien estat represaliades pel franquisme, que eren moltes, el mot guerra tendia a ser silenciat, però s’hi escolava a través de dos fills seus: la postguerra (un record omnipresent) i el consell de guerra, que quan érem petits tenia un puntet de contradictori, perquè no acabàvem d’entendre què hi feia un substantiu més o menys amable com consell al costat del monstre de tots els monstres, la guerra. En vam tenir una visió clara més tard, quan li va tocar el torn a en Boadella, i ens vam adonar de fins a quin punt l’escenificació dels rituals militars pot arribar a ser esporuguidora. De fet, les ulleres de sol i el somriure de conill del dictador tenien acollonides un parell de generacions.

Guerra és un terme que prové de la llengua germànica, de werra (‘discòrdia, baralla’), i n’hem heretat tant la potència sonora com la semàntica. Potser això explica que no hagi generat gaire família, com una mena de mecanisme de compensació per la capacitat destructiva que ja te la matriu. Guerrer, guerrejar, aguerrir i quatre més. Ah, i la contribució hispànica, guerrilla. De fet, parlar de guerra és una cosa que fa por a tothom (si més no als que tenen por de perdre-la), i segurament és per això que fins ara s’han fet esforços immanes per referir-se a això que està passant com un conflicte. Perquè ‘guerra’ remet a un imaginari de sang i morts, remet a Sèrbia i Croàcia. I si bé és veritat que aquí de trets encara no n’hi ha hagut (llevat de quatre balins disparats, òbviament, pels milhomes de sempre), tots sabem perfectament que no és pas per falta de ganes, i que la bèstia que el suprematisme castellà porta a dins es mor de ganes de treure la pistola que sempre té carregada i solucionar-ho per la via ràpida. La violència és el mètode que, d’Hernán Cortés a Sergio Ramos, els ha funcionat sempre, i hi continuen creient. Esclafar l’oponent per la vida de la força, per la testosterona. És per això que el judici farsa no costa gaire de veure en blanc i negre: perquè és, una vegada més, la representació simbòlica de la violència eterna.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 20/01/2026
D’estúpids i caps de fava
Com va dir aquell tan encertadament, la política és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans dels polítics (i potser no va dir la política sinó la democràcia, però de fet ho podries aplicar a quals...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 14/01/2026
Finançament
És un d’aquells termes que pràcticament descartes d’entrada quan veus al titular perquè sembla obvi que ja deu haver rodat, i, en canvi, quan t’atures a comprovar-ho descobreixes (amb sorpresa) que no, que finan...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 05/01/2026
Veneçuela
El tombant d’any em deu haver enxampat filosòfic, o indecís, perquè em trobo en una disjuntiva no gaire diferent de la de la setmana passada (la del Dilema, us en recordeu?) i, igual que aleshores, m’ha semblat oport&...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/12/2025
El dilema de l’any
O més ben dit el dilema de Cap d'Any, hauria de dir. Perquè és una decisió que els qui ens dediquem a tacar fulls ens veiem irremissiblement obligats a afrontar quan arriben aquestes dates, com ja vaig avançar l...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71