RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/01/2019
 
Observadors


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

 

M'hi jugo no un pèsol, no, sinó tota una paperina de pèsols que si ara us demanés pel significat del verb observar, vosaltres em contestaríeu que "mirar". Tal vegada algú una miqueta més primmirat ho matisaria: "mirar atentament", per exemple. Ep!, que jo contestaria el mateix, eh? Observar, sense cap mena de dubte, és sinònim d'examinar, considerar o escrutar, entesos tots tres en el sentit visual.

I ves per on, una vegada més, el diccionari ens té una sorpresa preparada. Perquè resulta que observar vol dir, sí, 'Mirar una cosa amb atenció continuada', però en la segona accepció; la primera, veges quines coses, és la diguem-ne moral: 'Complir exactament allò que és prescrit per una llei, una regla, uns estatuts, etc.'. D'on es desprèn una conclusió gairebé diria que paradoxal: que els observadors internacionals, aquests que la fiscalia de l'Estat tem tant que ja els ha convidat a no venir, hauran de vetllar perquè jutges i fiscals observin la llei. Els observadors observats, com diria l'acudit. Diguem-ho més fàcil: abans que els internacionals, els primers observadors hauran de ser els representants de la justícia espanyola en relació als preceptes de la pròpia llei. Cosa que ja fa riure només de plantejar-la, atès com han anat les coses fins ara. Perquè si una cosa ha demostrat a dia d'avui tota la maquinària que s'encarrega d'impartir justícia a l'Estat, i només dir això ja fa que s'escapi una mica el riure, és que li interessa molt més el segon concepte, Estat, que no pas el primer, justícia. No en va ja vam descobrir al seu dia (desembre 2015) que els mots jutge i justícia, per estrany que sembli, no provenen de la mateixa arrel.

Observadors (imparcials) fent observacions (anotacions, comentaris) per manca d'observança (de la llei). Podria ser un resum grotesc del que tothom sap que passarà a la sala del Suprem a partir de la setmana entrant.

(I ben mirat és una llàstima, perquè el verb observar pertany a una família tota peculiar, que donaria, filològicament parlant, força suc. D'entrada perquè prové d'un terme llatí que us sorprendria, i després perquè els derivats d'aquest verb es divideixen en dues branques, simètriques en certs aspectes, que representen molt fidelment alguns dels corrents més clàssics de la derivació històrica. Una família molt pedagògica, vaja. Tant com els magistrats franquistes que els dies a venir, si teniu el fetge de plantar-vos davant la pantalleta, ens ensenyaran tot allò que no hauria de fer l'administració de justícia d'un estat democràtic. En fi, malaguanyat).

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 20/01/2026
D’estúpids i caps de fava
Com va dir aquell tan encertadament, la política és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans dels polítics (i potser no va dir la política sinó la democràcia, però de fet ho podries aplicar a quals...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 14/01/2026
Finançament
És un d’aquells termes que pràcticament descartes d’entrada quan veus al titular perquè sembla obvi que ja deu haver rodat, i, en canvi, quan t’atures a comprovar-ho descobreixes (amb sorpresa) que no, que finan...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 05/01/2026
Veneçuela
El tombant d’any em deu haver enxampat filosòfic, o indecís, perquè em trobo en una disjuntiva no gaire diferent de la de la setmana passada (la del Dilema, us en recordeu?) i, igual que aleshores, m’ha semblat oport&...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/12/2025
El dilema de l’any
O més ben dit el dilema de Cap d'Any, hauria de dir. Perquè és una decisió que els qui ens dediquem a tacar fulls ens veiem irremissiblement obligats a afrontar quan arriben aquestes dates, com ja vaig avançar l...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71