RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 23/10/2018
 
Hiperventilats


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

No són rars els casos de neologismes que el procés ha proporcionat a aquesta columna (catalexit, espolímetre, tacticisme…). En el cas que ens ocupa, no era gaire difícil de sospitar que es tracta d’un mot de nova creació, i una ullada ràpida als diccionaris ho confirma de seguida. Però hiperventilat té una cosa que el fa un poc especial.

Anem a pams. El prefix hiper-, procedent del grec (amb el valor de ‘sobre’, ‘ultra mesura’), té força rendiment: el DIEC mateix ja recull una seixantena de compostos formats afegint-li un substantiu (hiperespai, hipermercat), un adjectiu (hiperrealista, hipertens) o un sufix (hipèrbole, hipertròfia). Però si anem al GDLC en trobem gairebé el doble: n’hi ha bastants de no normatius, com ara hipermenorrea, hiperfàgia o hiperinflació. La qual cosa indica que és un prefix en plena activitat.

Hiper- té un antònim, un mot de significat contrari: hipo-, ‘sota’, ‘en menys quantitat’, que el supera en rendiment. Al DIEC n’hi surten més de setanta (hipogeu, hipotiroïdisme, hipocondri), per bé que uns quants tenen a veure amb l’altre significat del prefix, el de ‘cavall’: per exemple, els coneguts hipòdrom o hipopòtam. La llista del GDLC també és més nombrosa, i l’esquema es repeteix. Ara bé, just a la penúltima ratlla hi trobem la sorpresa: el substantiu (no normatiu) hipoventilació. Definit d’aquesta manera: “disminució de l’ingrés habitual d’aire de la respiració normal”.

És obvi que qui fos que s’empesqués el neologisme hiperventilat (a hores d’ara ja seria dificilíssim de remuntar-nos a la primera aparició del mot, i en cas que ho aconseguíssim, tampoc garantiria que en fos el creador real), ho va fer empès per una intenció humorística, més concretament irònica. Però encara és més evident que li devia sortir per contrast amb l’antònim (potser és algú que treballa en el camp de la medicina, o com a mínim que sap coses relacionades amb les afeccions respiratòries). Hipoventilat tampoc existeix, en el sentit que no el recull cap diccionari, però seria el participi corresponent al substantiu que hem recollit més amunt. Per pura analogia, la definició d’hiperventilat en una hipotètica entrada de diccionari hauria de ser una cosa com ara: “que inhala una quantitat d’aire superior a la normal”. No cal dir que el lexicògraf que redactés l’entrada hi hauria d’afegir una segona accepció, la del sentit figurat: “que manifesta indignació o estupor amb grans escarafalls”, per exemple. Sigui com vulgui, és bona notícia que el sentit de l’humor també generi lèxic.

 

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 20/01/2026
D’estúpids i caps de fava
Com va dir aquell tan encertadament, la política és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans dels polítics (i potser no va dir la política sinó la democràcia, però de fet ho podries aplicar a quals...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 14/01/2026
Finançament
És un d’aquells termes que pràcticament descartes d’entrada quan veus al titular perquè sembla obvi que ja deu haver rodat, i, en canvi, quan t’atures a comprovar-ho descobreixes (amb sorpresa) que no, que finan...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 05/01/2026
Veneçuela
El tombant d’any em deu haver enxampat filosòfic, o indecís, perquè em trobo en una disjuntiva no gaire diferent de la de la setmana passada (la del Dilema, us en recordeu?) i, igual que aleshores, m’ha semblat oport&...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/12/2025
El dilema de l’any
O més ben dit el dilema de Cap d'Any, hauria de dir. Perquè és una decisió que els qui ens dediquem a tacar fulls ens veiem irremissiblement obligats a afrontar quan arriben aquestes dates, com ja vaig avançar l...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71