Bentrobats. Hem estat entretinguts tot l’agost amb la guerra dels llaços i la suposada neutralitat de l’espai públic, i això hauria estat un tema excel·lent per a l’article de represa. Però la casualitat ha volgut que aquest rodalmot es publiqui just abans de la Diada, i quan el destí mana, mana.

    El titular deia “La manifestació independentista ja suma 200.000 persones inscrites”. Ara no us demanaré si vau experimentar el mateix xoc que jo, perquè això depèn de la sensibilitat personal i hi ha qui ofereix més resistència als canvis i qui menys. Però m’hi jugaria un pèsol que més d’un i de dos encara busqueu la causa del grinyol.

    Sigui com vulgui, abans de posar-m’hi he repassat la llista dels dos centenars llargs de rodalmots, i no, no havia parlat mai del llenguatge inclusiu i de gènere. Oi que és estrany? En realitat, confessaré que una vegada hi vaig estar a punt, arran d’un míting dels cupaires. Una de les oradores es va passar el seu quart d’hora d’al·locució, robòtica, desdoblant sense parar, i un altre noi se’ns va adreçar directament en femení (allò que al cap de poc, ja amb uns quants escons al Parlament, va arribar al paroxisme amb “les diputades de la CUP”). Amb el cap com un timbal i el geni de la llengua esmicolant-se’m per dins, al final me’n vaig estar, perquè no tenia ganes d’empastifar-me amb la fangada que inevitablement acompanya aquesta qüestió, encorsetada pels prejudicis i el desconeixement del fet lingüístic. I espera’t, perquè ara, envalentits i tides, han fet una passa més i proposen un gènere nou, neutre, que empraria la vocal ‘i’ com a morfema diferenciador: amiguis.

    Si avui m’he decidit a empantanegar-me ha estat, senzillament, perquè la realitat m’hi ha obligat. Hauria pogut començar la peça fent un joc de mans amb el titular en qüestió, fent veure per exemple que deia “Ja hi ha 200.000 inscrits” i demanant-vos si hi veieu res de mal, a fi de posar a prova la vostra resiliència a la correcció política. Però m’he estimat més anar de dret a la idea i per això l’he reproduït tal com, efectivament, va sortir publicat. Ara, allò que em va trasbalsar va ser la rèplica del meu inconscient lingüístic, que el va completar amb un afegitó: “Ja hi ha X persones inscrites… i uns quants animals que s’ho estan rumiant”. No, no és cap acudit ni cap provocació: és la resposta d’un cervell destarotat a causa d’un canvi que afecta una de les estructures bàsiques del codi après. Ep, del meu i del de tothom. La correcció política (i els abusos de segons quin feminisme) generen monstres.