RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 11/06/2018
 
Escòria


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

No fa gaire una periodista em va prevenir contra l’ús excessiu de les xarxes socials: “T’hi estàs massa estona”. Sentència breu però perfectament entenedora, sobretot venint d’algú que coneix tan bé com ella l’ofici. Les xarxes socials, volia dir, no són un reflex de la societat sinó tan sols una part, i a més a més fàcilment manipulable. I té tota la raó.

    Ara, com que jo no sóc periodista, i per tant no pretenc explicar la realitat, no sóc tan deutor de l’objectivitat (que els periodistes, d’altra banda, són els primers a admetre que no existeix). Del rigor sí, però el rigor filològic, i de procurar-me’l se n’ocupen els diccionaris (que ja sabeu que consulto compulsivament) i la meva pròpia formació. Amb això, el meu interès per les xarxes rau precisament en la capacitat que tenen de posar en circulació formes lingüístiques. Són a la comunicació contemporània allò que l’àgora era a l’antiga Grècia, i els filòlegs interessats en la innovació (lingüística) hi suquem pa.

    Jo en suco força en el camp de la llengua col·loquial, del qual l’insult i el vilipendi en són manifestacions preeminents. I m’ha sobtat descobrir, entre ressuscitats recents com supremacista, nazi o xenòfob, un terme rar com escòria. Està on fire. Els diccionaris el recullen en el sentit figurat de “part més vil d’una societat” perquè el literal és “subproducte metàl·lic que no se sol aprofitar”. Des d’un punt de vista del significat, doncs, cap misteri: l’ús el fa servir per a allò que vol dir.

    El que és més sorprenent és la procedència. D’on surt? O més ben dit, d’on reapareix? No en tenim gaires pistes, però n’hi ha prou de fer un repàs al nostre idiolecte per comprovar que ve de fora. No és un insult que es fes servir per aquí; només cal que penseu en els tebeos que llegíeu: segur que no l’hi recordeu. En aquest sentit, doncs, l’hem calcat. La meva hipòtesi és que pertanyia a un argot molt reduït, de l’àrea d’expressió castellana, potser de certs ambients musicals. A les lletres del rock radical basc dels setantes i vuitantes hi sortia sovint. I aquest és un element bàsic, perquè escoria usat com a insult (ara en castellà, per això no l‘accentuo) té un cert regustet, si no erudit, com a mínim llegit. Un pinxo qualsevol hauria fet servir basura, per dir el mateix: “Sois una basura, polis de mierda”, per exemple; en canvi, el lletrista d’un conjunt, per més punki que fos, una mica lector havia de ser, ni que fos per saber enfilar quatre frases elaborades. La resta ja depèn de la fortuna.

    Però com que he dit que seria rigorós, prometo aprofundir en la qüestió. En tornarem a parlar.

 

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 20/01/2026
D’estúpids i caps de fava
Com va dir aquell tan encertadament, la política és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans dels polítics (i potser no va dir la política sinó la democràcia, però de fet ho podries aplicar a quals...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 14/01/2026
Finançament
És un d’aquells termes que pràcticament descartes d’entrada quan veus al titular perquè sembla obvi que ja deu haver rodat, i, en canvi, quan t’atures a comprovar-ho descobreixes (amb sorpresa) que no, que finan...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 05/01/2026
Veneçuela
El tombant d’any em deu haver enxampat filosòfic, o indecís, perquè em trobo en una disjuntiva no gaire diferent de la de la setmana passada (la del Dilema, us en recordeu?) i, igual que aleshores, m’ha semblat oport&...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/12/2025
El dilema de l’any
O més ben dit el dilema de Cap d'Any, hauria de dir. Perquè és una decisió que els qui ens dediquem a tacar fulls ens veiem irremissiblement obligats a afrontar quan arriben aquestes dates, com ja vaig avançar l...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71