RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 06/05/2018
 
Condecorar


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Amb l’esquetx de les medalles als piolins (això del procés de vegades sembla més aviat una sitcom) m’havia passat per alt aquest verb tan bonic, condecorar. Més que bonic hauria de dir útil, o algun adjectiu semblant, perquè, com del porc, tot se n’aprofita.

    D’entrada, us poso l’esquer de sempre: de quin terme creieu que prové? M’hi jugo un pèsol que tots heu pensat, potser amb mitja rialleta de suficiència i tot, “doncs de decorar, d’on vols que vingui? És que tu també…”. I resulta que no. Tant l’un com l’altre deriven d’un substantiu preciós (però justament gens útil, veus?), que és decor. Es tracta de l’anostrament del llatí decorum, ‘allò que ens convé’. Pero la gràcia és que, contra el que acostuma a passar, en aquest cas també vam adoptar la forma original, catalanitzant-la amb un accent per a facilitar-ne la pronúncia, decòrum, i així conviuen al diccionari tots dos. Especifico al diccionari perquè en l’ús real no crec haver sentit ni llegit mai el primer, mentre que el segon es pot considerar de presència força viva, si més no en un registre semi-formal (a la literatura, per exemple).

    Dic que d’aquest verb se n’aprofita tot perquè, contràriament al que ens acostumem a trobar tot rodalmotejant, la família que ens ocupa és tota ben viva. Sense fòssils desusats ni parents extravagants. Descomptant precisament la mare, aquest decor amb gust de cultisme (penseu que les dues primeres accepcions són ‘Allò que serveix per decorar’ i ‘Art de decorar els edificis’. L’heu sentida mai, amb aquest ús?), els catorze derivats són ben frescos. A més dels tres ja esmentats, tenim els substantius decoració, condecoració i decorador i els adjectius decoratiu, decorós i indecorós (amb els corresponents adverbis decorosament i indecorosament). I he deixat pel final els dos menys freqüents, que tot i així no es pot dir que siguin precisament desconeguts: decorativisme i decorativista, una tendència artística de què segur que hem sentit parlar.

    No sé quina lliçó n’hem d’extreure de tot plegat. A mi, suposo que igual que a tota persona amb una certa idea de moral, que un ens públic (i encara més de la importància d’un ministeri) proposi condecorar policies per maltractar els ciutadans em resulta repulsiu. Recordeu que els llatins empraven el mot per dir ‘allò que ens convé’. Per què deu ser convenient, en la mentalitat del ministre (i del govern que representa), premiar l’abús d’autoritat i el maltractament? Sigui quina sigui la resposta, el que se’m fa evident és allò que no ens convé als qui en qualsevol moment podem ser víctimes d’aquesta forma d’entendre les relacions entre el poder i el ciutadà.

 

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 20/01/2026
D’estúpids i caps de fava
Com va dir aquell tan encertadament, la política és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans dels polítics (i potser no va dir la política sinó la democràcia, però de fet ho podries aplicar a quals...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 14/01/2026
Finançament
És un d’aquells termes que pràcticament descartes d’entrada quan veus al titular perquè sembla obvi que ja deu haver rodat, i, en canvi, quan t’atures a comprovar-ho descobreixes (amb sorpresa) que no, que finan...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 05/01/2026
Veneçuela
El tombant d’any em deu haver enxampat filosòfic, o indecís, perquè em trobo en una disjuntiva no gaire diferent de la de la setmana passada (la del Dilema, us en recordeu?) i, igual que aleshores, m’ha semblat oport&...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/12/2025
El dilema de l’any
O més ben dit el dilema de Cap d'Any, hauria de dir. Perquè és una decisió que els qui ens dediquem a tacar fulls ens veiem irremissiblement obligats a afrontar quan arriben aquestes dates, com ja vaig avançar l...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71