RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 26/11/2017
 
Aplicar (1)


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Benvolgut lector, avui fa exactament cinc-centes setmanes que tu i jo rodalmotegem, que és una cosa que ens vam inventar precisament aquí. Cinc-cents rodalmots, que vol dir gairebé deu anys (els complirem pel maig de l’any que ve, per ser precisos). I com que trobo que l’efemèrides val la pena (en aquests temps nostros d’esprints i corredisses, deu anys en un mateix lloc ja comença a ser una heroïcitat), m’ha semblat que calia celebrar-ho d’alguna manera. No sabia de quina, per això. Canviant de tema i parlant del Barça, per variar? Fent una recopilació dels millors gols, ai, dels millors articles? Explicant tafaneries personals?

Al final, després de rumiar-hi molt, he optat per fer-ho a la japonesa. Tu ja em coneixes: renunciar a un espai privilegiat com aquest em semblaria malbaratar la sort que tinc. A la japonesa voldrà dir, en aquest cas, analitzant com de costum un terme del conflicte però en una minisèrie, no pas de dues peces tal com faig de vegades sinó, tatxan tatxan, de tres. Tres, una cosa inaudita. És clar que per a una aspiració com aquesta no puc pas triar un mot qualsevol. I aquí estic segur que et sorprendré, perquè ara tu diràs: haurà de ser un mot amb molt de pes, com aquells Estat, revolució, feixisme o sobirania, per exemple, que hem vist durant aquests deu anys. Doncs t’equivocaràs. Perquè la paraula que ens acompanyarà avui i les pròximes dues setmanes és un verb tan modest com aplicar. O, si t’agrada més, un substantiu tan poqueta cosa com aplicació, en el significat de ‘acció d’aplicar’ (l’altra la veurem més endavant).

 “No ens quedarà més remei que aplicar el 155”, “Primers efectes de l’aplicació de l’article 155”. De frases com aquestes ens n’hem fet tips de sentir-ne els darrers mesos, i estic segur que a tu, lector d’aquesta secció, igual que a mi, el mot que haguéssim destacat com a més important hauria estat article (o 155, si tinguéssim manera d’analitzar una xifra). Aplicar i aplicació, en la seva modèstia, passen pràcticament inadvertits. I en canvi són d’aquelles paraules que, rodalmotejades, et fan començar amb bon peu. Perquè sense anar més lluny permeten fer aquell joc bàsic d’endevinar de quin terme provenen. De plica, potser? De plec? En certa manera sí, tal com veurem; però en realitat descendeixen d’un verb molt estimat pels catalans, plegar (de plicare), un dels infreqüents casos de manlleu que ha adoptat el castellà del país (juntament amb rachola i quatre més de mal comptats).

 

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 20/01/2026
D’estúpids i caps de fava
Com va dir aquell tan encertadament, la política és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans dels polítics (i potser no va dir la política sinó la democràcia, però de fet ho podries aplicar a quals...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 14/01/2026
Finançament
És un d’aquells termes que pràcticament descartes d’entrada quan veus al titular perquè sembla obvi que ja deu haver rodat, i, en canvi, quan t’atures a comprovar-ho descobreixes (amb sorpresa) que no, que finan...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 05/01/2026
Veneçuela
El tombant d’any em deu haver enxampat filosòfic, o indecís, perquè em trobo en una disjuntiva no gaire diferent de la de la setmana passada (la del Dilema, us en recordeu?) i, igual que aleshores, m’ha semblat oport&...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/12/2025
El dilema de l’any
O més ben dit el dilema de Cap d'Any, hauria de dir. Perquè és una decisió que els qui ens dediquem a tacar fulls ens veiem irremissiblement obligats a afrontar quan arriben aquestes dates, com ja vaig avançar l...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71