El protagonista dels maldecaps de les últimes setmanes és un terme ideal per elaborar un test de catalanor. Si et diuen “lloguer” i no et ve al cap la parèmia amb retruc “Què hem de fer? Vendre la casa i anar de lloguer”, segurament no el passaries. Igual que amb “llogar” i “qui té el cul llogat no seu quan vol”. Ara, els del meu gremi tenim una relació ambigua amb el mot, perquè encara recordem el dolor de veure, ja deu fer ben bé una vintena d’anys, com aquells rètols de balcó que tota la vida havien dit “Pis per llogar” es van convertir, per obra i gràcia de la contaminació de sempre, en “Pis per a llogar”, una de les mil castellanades que ens hem hagut d’empassar al llarg dels anys. Tingueu-ho ben present: “Pis per llogar”, “Pis per llogar”, “Pis per llogar”…

Dit això, encara faré una altra prèvia: lloguer i llogater provenen, com segur que molts ja heu endevinat, de lloc (locus, en la versió original). Lloc és un substantiu amb una família força nombrosa, d’una seixantena llarga de membres, però en comptes de repassar-la tota, tal com vam fer la tongada passada amb curs, em limitaré a la branca que ens interessa, la de llogar, i així em quedarà espai per a una diguem sorpreseta que em guardo per al final.

Llogar, per cert, conforma la branca més nombrosa de la família, una quinzena de membres dels quals aquests dies en tenim els dos esmentats d’actualitat (els substantius lloguer i llogater). També treuen el caparró, de fons, un verb secundari i el seu corresponent participi que van estar molt en voga en èpoques passades i que fa cara que hi tornaran a estar: rellogar i rellogat, figures que ens parlen inequívocament d’uns temps de penúries que desgraciadament sembla que tornen.

En realitat, ja existia una figura històrica equivalent, el sotsllogater, que feia aquest paper, però afortunadament per a la nostra pronúncia va quedar arraconada en favor de l’anterior (rellogat, clarament més fàcil de dir).

Un mot que curiosament, en canvi, no veiem perquè no es fa servir és l’antònim de llogar: tenim a disposició tant el verb desllogar com el substantiu desllogament, que indiquen clarament els respectius significats, però el cert és que la literatura jurídica ha escampat altres termes, com ara rescindir (un contracte), extingir o coses per l’estil, i aquest parell han quedat relegats, com tants altres, a la foscor de les pàgines diccionarials.

La setmana entrant rematarem la família. Mentrestant, esperem que no us apugin la renda i, sobretot, que la pugueu continuar pagant.