Quarta i última setmana d’un dels mots que més alegries ens han donat últimament: córrer, pare de curs i d’un centenar llarg de paraules més que hem anat veient, repartides de moment en compostos (mitja dotzena, els vam veure el primer dia) i derivats vulgars (una vuitantena llarga que vam repassar en dues tongades). Avui, abans de passar al tercer i últim grup de derivats, completarem els vulgars (i mai tan ben dit, he he) acomplint la promesa del dia passat: “la que és indiscutiblement la paraula més curiosa de la família. Us asseguro que l’espera valdrà la pena”. Quin és aquest mot tan curiós? Doncs corrípies, un terme d’ús col·loquial molt freqüent al llarg del segle XIX i primera meitat del XX i que si no heu sentit mai segurament no deveu sabeu què vol dir. Les corrípies és la denominació popular de la diarrea, i l’origen és incert, tot i que probablement es tractaria d’una alteració expressiva de corrença, que en efecte vol dir això mateix. La pluralització es podria deure a l’influx de termes semànticament lligats com retorçons, retortillons o cargolaments, tots sinònims de ‘mal de ventre’.

I ara sí. Ara ja podem passar a cloure aquesta família que ens ha alegrat el mes de setembre amb els cinc derivats cultes que faltaven (perquè el sisè, que és el protagonista, curs, ja el vam veure el primer dia). I començarem amb un veritable tòtem de la catalanor: ni més ni menys que excursió, pare de dos mots més igual de simbòlicament importants: excursionisme i excursionista. Ara tampoc cal que la pròxima la feu corrent, eh?

Els altres quatre van encapçalats per un germà molt pròxim d’aquest, incursió; seguit d’incórrer, verb de formació idèntica als vulgars (recórrer, discórrer, ocórrer…) però curiosament de base culta; l’adjectiu intercurrent, ‘dit de la malaltia que s’interfereix en el curs d’una altra’ i, per acabar, un altre cas poc explicable, precursor, perquè va en una branca diferent de la de l’evolucionat cursor.

Apa, s’ha acabat el curs. Encara que s’ha allargat una mica (pocs cops hem dedicat un mes sencer a un sol terme, en aquesta secció), espero que us hagi fet profit i que us ajudi a tornar a classe amb una mica més de consciència d’allà on sou. Com a regal de final d’ídem, us deixo un dels derivats que no m’hi van caber, per si el necessiteu per al Paraulògic: cos (una de les víctimes dels diacrítics), en el sentit de ‘cursal, correguda’ i també de ‘carrer o plaça on se’n fan’.

Apa, i ara sí, bon començament de curs.