
Pau Vidal
Filòleg, traductor i
escriptor
|
|
Aquesta vegada la sorpresa ha estat l’absència de sorpresa. Estava tan convençut que hi hauria truc que, mentre rumiava de quin mot inversemblant devia ser derivat, descobreixo que no n’hi ha: trama és la mare de família, una família tan poc “sorprenent”, diguem, que si no fos per un parell de detalls fins la qualificaria d’avorrida i tot. D’entrada, per l’origen, el llatí trama; idèntic significat i idèntica forma. I després, pels derivats tan previsibles: el verb tramar, que n’és principal, més els corresponents destramar, entramat, tramador, tramat, tramatge… Com que, per acabar-ho d’adobar, és una família curta (només tres branquetes), havia de confiar que l’interès sorgís en alguna de les altres dues. I mira, ha resultat que sí. La primera és molt limitada. Correspon al substantiu tram, ‘part, secció, tros’. Quina és la gràcia? Doncs que es tracta d’un homògraf de l’altre tram, el del tramvia, que ves per on està recollit al DIEC amb aquesta forma reduïda, però, alerta, sense relació etimològica amb cap part o segment de la via sinó procedent de l’anglès tram, ‘barra; estructura d’un vehicle’, atès que es tracta d’un mot que al seu dia vam calcar, tramway. L’altra branqueta no és gaire més nombrosa però més suggerent sí. Resulta que és la de tremall, un ormeig de pesca anomenat així perquè està format per una xarxa de tres malles. La gràcia rau en part en les variants: tresmall, on es veu més clarament la formació com a compost, i un fantasmagòric tramall, amb un rastre etimològic de trama més evident, però que a l’hora de la veritat no té entrada pròpia als diccionaris; l’esmenten, però després només hi apareix com a forma secundària. Ves que aquí no hi hagi una relació amb la trama real que ens ocupa, la del president socialista ara mateix investigat: hi és, però no gaire, hi ha indicis però poc concrets… La cosa no s’acaba aquí. El tremall té una variant no tan coneguda, un altre ormeig usat en la pesca fluvial que es diu gairebé igual, trema. La curiositat és que el diccionari etimològic considera aquest mot el pare dels tres anteriors, i ho descriu així: “variant de trama, extret de tremall". És curt però enrevessat, perquè aparentment sembla dir el contrari que a tremall: ‘variant de tramall, derivat de trama’. Ho he llegit unes quantes vegades i encara no n’he tret l’aigua clara. No sé qui és pare i qui fill. Em sento, ves per on, com els investigadors que empaiten el rastre de l’expresident esmentat. I tinc por que no ho acabem d’aclarir mai. |