Vaig decidir deixar aquest heptasíl·lab (re-gu-la-rit-za-ci-ó) per a més endavant, perquè de fet, cenyint-nos en l’actualitat, l’hauríem d’haver tocat fa un parell o tres de setmanes, quan va saltar als mitjans la notícia dels papers per a (quasi) tothom. Però m’estimava més aprofitar l’avinentesa d’una paraula tan lletjota, tan poc expressiva, per fer una peça més obertament filològica. Cosa que de passada va bé per estalviar males interpretacions, tan freqüents en aquests temes candents.

Tot sorgeix del fet que regularització és derivat d’un verb que fa moltes i moltes setmanes que no treu el nas per aquí, però que al seu dia, a partir del mot regne, ja ens va sorprendre d’allò més: em refereixo al verb regir, que ocupa, atenció, el segon lloc del podi, amb gairebé dos centenars de derivats, només per sota d’estar. Dos centenars, poca broma. El que xocava era que un terme aparentment tan poc freqüent com aquest hagués fabricat, en canvi, tanta descendència, i justament aquesta aparent contradicció era el que m’anava bé per insistir en aquella idea bàsica que els lectors d’aquesta columna ja us sabeu de memòria: a l’hora d’analitzar el fet lingüístic, i més concretament el lèxic, no ens hem de limitar mai a analitzar la paraula tota sola; cal observar la família, perquè això explica molts fenòmens aparentment inexplicables.

En aquest cas, doncs, regularització forma part d’una branca secundària de regir, concretament la d’un mot tan inusual com rella, ‘peça de ferro tallant fixada a l’arada que serveix per fer el tall horitzontal del solc’. I això què té a veure amb el concepte de ‘regularitzar’, us deveu demanar, com a bons filòlegs que ja sou? L’etimologia, com tan sovint, ens posarà sobre la pista: rella ve del llatí regula, ‘regle, barra recta’, i ens ha donat un derivat vulgar, enrellador (que és una altra peça de ferro) i cinc de cultes, els que conserven la forma etimològica (en aquest cas, la G de regula): són els famosíssims regla i regle, el verb reglar i els homògrafs regular (de regulare) i regular (de regularis).

El nostre heroi d’avui pertany a aquesta última branqueta, una colleta de germans tots tan ensopits i lletjos, formalment parlant, com ell: irregular, irregularitat, irregularment, regularitat, regularitzar, regularitzable i regularment. Amb aquestes pintes de funcionaris, ja em direu si poden servir per a cap altra cosa que no siguin les aigües procel·loses i sempre hostils de la burocràcia.