L’actriu, guionista i directora Maggie Gyllenhaal aborda des de la irreverència i la iconoclàstia l’univers frankensteinià a ‘¡La novia!’. La cineasta americana nominada als Oscars a millor guió adaptat per la seva primera pel·lícula ‘La hija oscura’ s’ha envoltat d’un tàndem de luxe conformat per Jessie Buckley i Christian Bale per enfrontar-se a aquesta agosarada revisitació d’un clàssic del fantàstic com és ‘La novia de Frankenstein’ (1935, James Whale). Amb aquest apèndix frankensteinià de caràcter feminista, l’actriu britànica Jessie Buckley aconsegueix estar present a les cartelleres per partida doble després de la multinominada als Oscars ‘Hamnet’ de Chloé Zhao on ella mateixa està nominada a millor actriu en el paper de donar del dramaturg Shakespeare.

‘¡La novia!’ de Maggie Gyllenhaal

Ambientada l’any 1936 del segle passat, el monstre Frankenstein ‘Frank’ (Christian Bale) visita a Chicago el consultori de la Dra. Euphronious (Annete Being) perquè encara no ha conegut cap dona i li exigeix una companya. Després de remoure tombes acaben reanimant el cadàver d’Ida (Jessie Buckley), una dona indomable i conflictiva que ha estat assassinada. La nova Ida, la imprevista companya de Frank, és una dona posseïda, llunàtica, imprevisible, rebel. Frank, fascinat pel cinema musical i, sobretot, per l’actor Ronnie Reed (Jake Gyllenhaal - germà de la directora -), porta a la seva nova acompanyant al cinema o a festes clandestines. Després d’un incident salvatge, Frank i la nova Ida esdevenen amants proscrits, encetant una cursa pel país, amb parades a Nova York o a les cascadess del Niàgara, que generen nous enfrontaments a la manera de la parella criminal ‘Bonnie y Clyde’ (1967, Arthur Penn), mentre una parella de detectius, Jake Wiles (Peter Sarsgaard) i Myrna Malloy (Penélope Cruz) segueixen la pista dels fugitius.

‘¡La novia!’ de Maggie Gyllenhaal

Una pel·lícula eixelebrada, entre el thriller policíac, el teatre musical i el cinema romàntic, sovint amb un aire de farsa, amb papers com la doctora com a prototip de científic boig al costat de la seva assistenta, Greta. Una trama estripada, esbojarrada, acompanyada d’una realització també crispada, extrema. Cal defensar la valentia i el coratge de la cineasta per oferir una versió trastornada i demencial al voltant del mite frankensteinià i també cal apreciar la singularitat d’una aproximació reivindicativa en clau feminista. Però el resultat final, malauradament, és confús, entortolligat, cridaner, estrident.   Cal destacar el gran paper de Christian Bale i, també, el més controvertit de Buckley, aquí en un paper doble, el de la creadora Mary Shelley, espècie de narradora en l’ombra, i Ida. Dues dones connectades, inseparables, un enllaç a través del temps que subratlla la identificació de l’autora del clàssic ‘Frankenstein’ amb aquesta núvia guerrera indomable.