La saga zombi creada per Danny Boyle i Alex Garland, ‘28 días después’, continua imbatible amb nous girs imprevistos i plantejaments renovadors a ‘28 años después: El templo de los huesos’ de Nia DaCosta. La directora de l’anterior entrega, ’28 años después’ (2025), es posa de nou al capdavant d’aquesta seqüela seguint en paral·lel els camins del Dr. Kelson (Ralph Fiennes) en el seu feu, el temple mortuori que dona títol a la pel·lícula, i d’Spike (Alfie Williams), el nen orfe ara retingut en una secta de sanguinaris i escorxadors nens perduts sota el domini d’un abjecte líder, Jimmy Crystal (Jack O'Connell). Ara els perillosos i veloços infectats semblen quedar relegats a un segon pla, un mer rerefons, llevat del protagonisme d’un gegant i aterridor zombi, un model alfa devastador (Chi Lewis-Parry).

‘28 años después: El templo de los huesos’ de Nia DaCosta

Aquesta continuació resulta tant brillant com esgarrifosa i malaltissa en molts moments. També és molt incòmoda, pertorbadora i desassossegant en tot el que respecta a les maneres i actituds de la banda dels nens fanatitzats pel líder embogit Jimmy Crystal. Tenim moments hipnòtics per la seva raresa i gosadia com la inesperada relació opiàcia entre el zombi alfa, una espècie de Samsó, i el dr. Kelson en el seu amagatall, el temple dels ossos erigit en homenatge a les víctimes de l’holocaust zombi. El gegant es torna addicte als dards mòrfics que prepara Kelson i que desactiven a la bèstia devoradora, amansint-la. Uns encontres que ens porten a un intransitat camí d’autoconeixement i de revelació dels orígens d’aquesta bèstia en l'hecatombe zombi.

‘28 años después: El templo de los huesos’ de Nia DaCosta

Conté espaterrants seqüències com la inoblidable i inesborrable escena de la performance satànica de Fiennes al ritme de ‘The Number of the Beast’ del grup britànic de heavy metal Iron Maiden. Una escena clau perpetrada com una posada en escena pactada entre Kelson i el guillat psicòpata Jimmy Crystal per impressionar als seus acòlits, nens de la guerra, d’imprevisible desenllaç. L’ossari del Dr. Kelson, el monument funerari protagonista d’aquestes dues pel·lícules de Nia DaCosta i el guionista Alex Garland, quedarà sepultat en el temps, ja que l’epíleg de ’28 años después. El templo de los huesos’ s’obre a nous viaranys. Un fragment final que incorpora els nous personatges d’un pare, Jim, i una filla, en un endreçat i civilitzat reducte campestre isolat amb protagonisme de Cillian Murphy com Jim, supervivent de la primigènia ‘28 días después’ (2002, Danny Boyle). Una esplèndida proposta de desbordant insània plena d'imaginació i molt sorprenent que ens deixa unes actuacions memorables tant de Ralph Fiennes com de Jack O’Connell.