Després de passar per la secció Sitges Collection del 58è Festival de Cinema de Catalunya-Sitges 2025 i tenir una estrena limitada en cinemes, la nova adaptació cinematogràfica del ‘Frankenstein o el modern Prometeu’ de Mary Shelley, escrita i dirigida per Guillermo del Toro, arriba a la plataforma Netflix, l’empresa productora. L’oscaritzat cineasta mexicà de ‘La forma del agua’ (2017), establert en la indústria americana del cinema, exerceix també de productor al costat de J. Miles Dale i Scott Stuber en aquesta ambiciosa i espectacular producció sobre el mite de Frankenstein. Del Toro continua col·laborant així amb Netflix després d’èxits com ‘Pinotxo’ (2022), guanyadora de l’Óscar a la millor pel·lícula d’animació, o la sèrie del mateix any ‘El gabinete de curiosidades de Guillermo del Toro’. ‘Frankenstein’ compta amb un pròleg en els gels àrtics amb un vaixell encallat d’una expedició polar comandada pel capità Anderson (Lars Mikkelsen) que recullen al malferit Victor Frankenstein (Oscar Isaac), atacat per una mena de bèstia.

‘Frankenstein’ de Guillermo del Toro

Quan pugen Victor al vaixell apareix amb una violència desfermada una grotesca figura amb parracs (Jacob Elordi) que reclama a Victor, el seu creador, el pare del monstre. Aleshores la pel·lícula s’estructura en dos grans blocs corresponent al punt de vista de Victor Frankenstein i, després, a la perspectiva de la desvalguda criatura monstruosa. Dos blocs que troben en l’espai feréstec dels àrtics la frontissa perfecta per desplegar-se fins a l’emotiu epíleg final en la immensitat blanca gelada. La primera part permet evocar la infància de Víctor, unit estretament a la seva mare, mentre el pare, Leopold (Charles Dance), li inculca la medicina i la cirurgia. Descobrim la vanitat i l’ambició del científic amb la seva pulsió sacrílega de vèncer la mort per fer reviure un manyoc de carn apedaçada.

En aquest desafiament diví de burlar les lleis naturals de la vida i la mort, Victor trobarà la complicitat del ric comerciant Heinrich Harlander (Christoph Waltz) per dur a terme els seus quimèrics experiments en un castell abandonat davant del mar, pura efígie gòtica. La segona meitat està consagrada a la confessió del monstre de Frankenstein, un fill rebutjat pel seu pare, un ésser castigat i vexat. Després d’escapar de la seva pròpia destrucció en mans de Victor acaba descobrint insospitadament la bondat i l’afecte humà en una granja rodejada de llops amb les converses i atencions d’un vell cec, convertint-se en el seu benefactor. Aprèn a llegir i parlar i aleshores experimenta el desig de conèixer el seu malaurat origen, carn forjada de restes de cadàvers d’ossaris. També es revelarà la seva naturalesa indestructible un cop s’adona que el seu organisme reviu i es regenera després de patir tota mena de ferides. Això el converteix en un ésser condemnat a viure eternament i, per això, reclamarà a l’egoista Victor la gestació d’una criatura com ell per trobar una anhelada ànima bessona.  

Més enllà del goticisme associat al castell dels disbarats de Victor, espai del terror i la follia frankensteiniana, o el caràcter grandiloqüent i operístic de què fa gala la concepció del cinema fantàstic en el seu vessant més fastuós, el film de Del Toro s’impregna també de l’esperit romàntic en sintonia amb el romanticisme del s. XVIII, base de l’obra de Mary Shelley. Això s’explicita amb l’esment de John Milton i el seu llibre ‘Paradís perdut’ o unes notes finals de Lord Byron carregades de sentit, “I així el cor es partirà, però partit continuarà vivint”. Un apunt gens gratuït perquè Byron i el matrimoni Shelley van compartir una vetllada literària molt profitosa el 1816 a Villa Diodati (Suïssa), la nit en la qual que va sorgir la idea del llibre ‘Frankenstein i el nou Prometeu’.

‘Frankenstein’ de Guillermo del Toro

El fatalisme romàntic és aportat d’alguna manera també per la delicada Elizabeth Lavenza (Mia Gotz), la parella del germà petit de Victor, William (Felix Kammerer), neboda de Harlander. Elizabeth és una ànima sensible commoguda per la criatura encadenada i ultratjada establint un vincle de tendresa semblant a la del mite de la Bella i la Bèstia. Guillermo del Toro potser no aporta gran cosa en la seva nova versió del text clàssic de Shelley, una història que ja té tots els ingredients per ser universal, però tant la seva magnificència visual i escènica com la seva humanitat i poesia la converteixen en una proposta extraordinària. Per acabar, cal recordar que ‘Frankenstein’ la teniu disponible tant amb doblatge en català com en versió original subtitulada al català.