Després de competir en el 78è Festival Internacional de Cinema de Canes, la producció americana ‘The Mastermind’ de Kelly Reichardt arriba als cinemes el mateix cap de setmana que s’ha coronat amb l’Espiga d’Or a la 70a edició de la Semana Internacional de Cine de Valladolid. La cineasta americana que ha treballat amb Michelle Williams tant a ‘Wendy y Lucy’ (2008) com a ‘Showing Up’ (2022) és autora també de títols cabdals com ‘Meek’s Cutoff (2010) o ‘First Cow’ (2019). En aquest relat fatalista ‘The Mastermind’, Kelly Reichardt parteix d’un guió propi per ambientar la seva pel·lícula als anys setanta, a Massachusetts, amb el protagonisme de J.B. Mooney (Josh O’Connor), un fuster a l’atur que planeja un atracament a un museu per robar quatre quadres d’un artista abstracte per millorar la seva vida i la de la seva família.

Josh O’Connor a ‘The Mastermind’ de Kelly Reichardt

‘The Mastermind’ sembla jugar a la comèdia costumista amb ironia i humor al parlar de l’ambició de riquesa d’un home qualsevol que es rodeja d’un grup d’atracadors sapastres a qui l’atzar li reserva imprevistos, una mica com a les comèdies negres sobre éssers patètics dels germans Joel i Ethan Coen, cas de ‘Fargo’ (2014). Però de seguida veiem que la directora va per una altra banda en assenyalar des de bon principi els vincles polítics i socials d’aquell moment històric, enmig del menfotisme del seu protagonista, com és el mandat de Nixon, la guerra del Vietnam, el moviment hippie i les protestes contra la guerra. El film té un to vaporós, evanescent, amb un ritme demorat i parsimoniós, que dona com a resultat un estil desdramatitzador a l’altura del periple d’aquest personatge bressonià, sempre silenciós, meticulós i perseverant.

Josh O’Connor a ‘The Mastermind’ de Kelly Reichardt