El Festival de Sitges ha atorgat un altre premi Màquina del Temps adreçat ara a Ben Wheatley. El cineasta britànic és un tot terreny, adscrit bàsicament al cinema fantàstic, responsable de films com l’adaptació de l’obra ballardiana ‘High-Rise’ (2015) i tíols premiats al mateix Sitges com ‘Turistas’ (2012) – millor guió i millor actriu per a Alice Lowe –. La visita de Wheatley ha vingut acompanyada de la presència en competició oficial fantàstica de la seva darrera i juganera proposta ‘Bulk’, una raresa paranoica, indesxifrable, entre kafkiana i lynchiana, amb una narració en bucle, en un format de thriller atòmic. El director del remake de la hitchcockiana ‘Rebeca’ (2020) per a Netflix ha rodat ara bàsicament en blanc i negre, amb un format de pantalla quadrada, quatre maquetes, un pressupost esquifit i un repartiment còmplice amb aquesta excentricitat d’aires amateurs conformat per Noah Taylor, Alexandra Maria Lara, Sam Riley i Mark Monero.

Una altra proposta com ‘Honey Bunch’ de Madeleine Sims-Fewer i Dusty Mancinelli s’acosta al thriller psicològic de terror amb un pròleg enigmàtic i protagonisme d’una parella en la qual Homer ingressa la seva dona, Diana, en una clínica que usa teràpies experimentals per pal·liar lesions cerebrals i ajudar a recuperar els records traumàtics. Tot i les suggerents idees plantejades, amb ingredients de ciència ficció com la clonació humana, el resultat artístic acaba resultant pedant, pretensiós, ridícul, i també empallegós en la seva derivada romàntica amb abús de temes musicals retros i acaramalats. Aquest tàndem canadenc ja va participar a Sitges fa pocs anys amb ‘Violation’ (2021) i a ‘Honey BUnch’ compten amb Grace Glowicki, Ben Petrie o Jason Isaacs. Però en aquesta secció sobresurten, sense dubte, dues de les millors propostes a competició rodades per dones directores i que aborden les angoixes i els temors de la maternitat, ‘'Si pudiera, te daría una patada' de Mary Bronstein i 'Mother's Baby' de Johanna Moder.

Maternitat qüestionada

'Si pudiera, té daría una patada' és una producció dels estudis A24 dirigida per la realitzadora i actriu americana Mary Bronstein sobre una mare, Linda (Rose Byrne), que ha de cuidar la seva filla afectada d'una malària rara que ha de ser alimentada amb una sonda gàstrica connectada a l'estómac per guanyar pes. Ella és una mare descuidada, alcohòlica, que sovint abandona la filla per esbargir-se i prendre l’aire i fumar-ser uns porrets. Ella, que treballa com a terapeuta, també és tractada per un altre terapeuta a la recerca d’ajuda que viu instal·lada en una crisi total. A més, el marit està absent per viatge i no para de trucar-li afegint-li pressió. El seu món col·lapsa i s'esfondra i la pel·lícula utilitza el recurs al·legòric d'un forat en el sostre, la casa que s'ensorra, que et cau al damunt, que l'obliga a anar a viure temporalment en un motel. Aquí tenim una connexió, volguda o no, amb 'The Hole' (1998) del cineasta taiwanès de la melancolia Tsai Ming-Liang. Durant tota la pel·lícula, la nena es fa present exclusivament a través de la veu, escamotejant la seva presència, com si la nena fos una invenció de la mare, un recurs molt eficient que afegeix un plus de torbació a un relat situat en la inestabilitat absoluta. Tenim un paper magnífic de donar trencada, estressada, desbordada i assaltada per la culpa persecutòria de ser una mala mare, un aspecte tractat sempre des de l’humor irreverent. Rose Byrne protagonitza una de les millors interpretacions del certamen català que arriba avalada per l'Os de Plata a millor interpretació a Berlín.

'Si pudiera, té daría una patada' de Mary Bronstein

Pors maternals

L'altra proposta sobre les angoixes maternals és l'excel·lent  'Mother's Baby' de Johanna Moder, una història escrita per ella mateixa i Arne Kohlweyer. Moder és una directora i guionista austríaca responsable dels films "High Performance" (2014) i "Once Were Rebels" (2019). Aquesta coproducció entre Àustria, Alemanya i Suïssa arriba després de competir al passat Festival de Berlin i ens explica com una mare, Julia (Marie Leuenberger), directora d'orquestra d'èxit, pareix en una clínica privada després d'un tractament experimental de fertilitat amb el ginecòleg, doctor Vilfort (Claes Bang). El part és estrany i incòmode, després tot es complica i el nadó li és arrabassat per ser portat a una planta d'urgències per una hipòxia, ensurt que provoca que la mare no coneix el seu fill durant molt de temps.  Sembla que, finalment, el nen ha sobreviscut i tot retorna a la normalitat, però aleshores comença l'obsessió i el capteniment de Julia, convençuda que la seva criatura no és normal i que, potser, ha estat canviada. Julia viu assetjada per temors i tota mena de recels amb la seva criatura. Es comença a capficar que el seu fill no plora, que no té gana, que tampoc expressa emocions. Un conjunt de neguits que tant el marit, Georg (Hans Löw) com per la pediatra creuen infundats. Durant aquests dies convulsos, el nadó tampoc té nom encara. El resultat és un thriller psicològic, introspectiu, d’aire intrigant, amenaçant, fins i tot. Un amfibi exòtic, bèstia que sembla alienígena, regalat pel mateix doctor Vilfort, així com la visita recurrent de la llevadora al domicili de la Júlia afegeix una ombra pertorbadora de sospita permanent.

'Mother's Baby' de Johanna Moder