Després d‘’American Psycho’ (2000, Mary Harron) i ‘Mona Lisa and the Blood Moon (2021, Ana Lily Amirpour), Julia Ducournau amb ‘Alpha’ esdevé la tercera dona que inaugura el Festival de Sitges. La cineasta francesa visita per tercera vegada Sitges i manté intacta la seva capacitat de sorprendre amb la seva darrera proposta després de presentar-hi les seves dues impactants anteriors pel·lícules, ‘Crudo’ (2017) i ‘Titane’ (2022), Palma d’Or del Festival de Canes. D’altra banda, la inauguració de la secció Òrbita ens ha deixat una pel·lícula d’aventures i acció ben entretinguda, ‘Tornado’ de John Maclean. I un dels moments destacats d’aquests primers dies ha estat l’entrega d’un Premi Honorífic a l’actriu espanyola Carmen Maura, la inoblidable protagonista de ‘Mujeres al borde de una ataque de nervios’ (1988, Pedro Almodóvar) o ‘Ay, Carmela’ (1990, Vicente Aranda), que participa com a protagonista destacadíssima a la pel·lícula ‘Vieja loca’ de Martín Mauregui dins la secció Sitges Collection.

El botí   

El director britànic que va debutar amb ‘Slow West’ el 2015 ha presentat enguany a Sitges una desencantada i crepuscular aventura, ‘Tornado’, que arrenca amb una partida d’homes a finals del XVIII que empaiten un nen petit i una noia adolescent, la qual s’acaba refugiant en una casa senyorial habitada i, després, en un circ d’artistes ambulants. Tim Roth interpreta a Sucre, líder sanguinari i cruel, d'una banda, de saltejadors de camins, banda criminal a qui acaben de robar el seu últim botí format per dues saques plenes de monedes d’or. Un flashback tardà ens il·lustra sobre els esdeveniments precedents que permeten entendre aquesta boja persecució, moment en el qual coneixem l’origen de la noia, Tornado (Kôki), que treballa amb el seu pare japonès (Takehiro Hira) en una atracció de titelles oriental en què la noia interpreta el paper d’heroïna venjativa. Una pel·lícula visualment potent i d’atmosfera fosca que conté aires de western i espurnes de cinema de samurais mentre avança ves el col·lapse a cops d’espasa, trets de pistola i fletxes llençades per arquers.

Tornado de John Maclean

La sogra

A part de recollir el Gran premi Honorífic del certamen català, Carmen Maura ha acompanyat també la presentació del discret i prescindible thriller que ella mateixa protagonitza, ‘Vieja loca’ del debutant Martín Mauregui, una història escrita pel mateix cineasta argentí. Una producció hispano-argentina de Juan Antonio Bayona i la seva sòcia Belén Atienza en format de huis clos que combina terror i humor negre a partir dels maltractaments i barbaritats que patirà un gendre, Pedro (Daniel Hendler), de mans de la seva sogra senil, Alicia (Carmen Maura), després que l’exnovia de Pedro, Laura, li truqués demanant-li el favor de prendre cura de la seva mare sola. El film treballa la imatge de la casa allunyada una nit de tempesta com una espècie de castell encantat habitat per un monstre sàdic i desequilibrat. En cap cas ens trobem davant d’un thriller claustrofòbic perquè tot desprèn un aire de vodevil de terror amb una Carmen Maura sense complexes i desencadenada que com la mateixa pel·lícula esgota ben aviat tots els seus cartutxos. D’altra banda, la projecció de ‘Vieja loca’ ha coincidit amb l’estrena simultània en les sales de cinema.

El contagi

La pertorbadora coproducció francobelga ‘Alpha’ de Julia Ducournau, escrita per la mateixa cineasta francesa, planteja un drama familiar extrem amb una nena de tretze anys, Alpha (Mélissa Boros), cuidada per la seva mare soltera (Golshifteh Farahani), metgessa en un hospital, alarmada després que la nena apareix a casa amb una A majúscula que algú li ha tatuat durant una nit de gresca amb companys i amics de l’escola. El temor de la mare sorgeix perquè desconeix quina agulla s’ha fet servir per injectar tinta a la pell de la seva filla amb el risc consegüent de que hagi estat infectada amb qualsevol infecció. La nena és estigmatitzada a l’escola i desvetlla rebuig pel risc d’encomanar una malaltia contagiosa amb moments com una desbandada col·lectiva a la piscina quan Alpha sagna després de donar-se un cop de cap.  La vida en comú de la mare i Alpha compta amb una presència intermitent, Amin (Tahar Rahim), el germà heroïnòman de la mare, el tiet d’Alpha.

Presentació d'‘Alpha’ de Julia Ducournau

Una pel·lícula que s’obre amb un terra que s’esberla i una tonalitat terrosa, que retorna al final amb un desenllaç fantàstic i evocador d’una tempesta de sorra que escombra el suburbi on viuen els protagonistes. La nena sembla unir la seva vida a la del seu tiet drogoaddicte de bon començament quan Alpha uneix les marques de les punxades d’Amin amb un retolador. La pel·lícula parla de la por a la infecció, el terror del contagi i l’expansió irracional d’un clima de prejudicis sobre la malaltia. És una al·lusió clara a la transmissió de la SIDA els anys 90 que va causar estralls entre homosexuals i heroïnòmans. Una preocupació compartida també per la pel·lícula autobiogràfica ‘Romería’ de Carla Simon ara en cartellera. Una troballa inqüestionable i summament inquietant és reflectir els infectats com gent que es va transformant en pedra a mesura que emmalalteixen. Els afectats pateixen mutacions dels cossos, la carn petrificada, com escultures mortuòries.

Uns infectats que exhalen també un vapor quan pateixen els símptomes, com si fos l’alè de la vida que s’escola. La pel·lícula de Ducournau combina també passat i present, fantasia i realitat, en una mixtura sovint indestriable. En aquesta turmentada i intempestiva pel·lícula plena de grans moments cinematogràfics sobresurt el treball corprenedor de Tahar Rahim amb un cos esprimatxat, demacrat, tensionat, que transmet la vida agònica i al límit dels enganxats a l’heroïna, i que sempre és salvat in extremis per la germana, la qual es desviu pietosament per ell. Completen el repartiment Emma Mackey com a infermera o Finnegan Oldfield en un paper de professor d’anglès de l’escola d’Alpha.