Després de competir en el recent Festival Internacional de Cine de Venècia, la pel·lícula catalana de debut de Jaume Claret Muxart, ‘Estrany riu’, arriba als nostres cinemes. Una coproducció amb Alemanya de caràcter autobiogràfic centrat en les vacances estiuenques d’una família conformada pels pares i tres germans seguint el curs del Danubi. Són sovint desplaçaments en bicicleta puntejats per estades en càmpings tot revisitant llocs que havien deixat empremta durant la joventut dels pares. ‘Estrany riu’ se centra sobretot en Dídac (Jan Monter), un adolescent que afronta al seu despertar homosexual enmig de la torbació i els neguits de la descoberta d’un primer amor.

‘Un estrany riu’ de Jaume Claret Muxart

El relat s’ajusta al clàssic model coming of age estiuenc, però ho fa amb molta sensualitat i sensibilitat, defugint els discursos altisonants o els subratllats per, finalment, esquivar l’enfocament naturalista inicial. El relat adopta moments d’alè fantàstic, misteriós, a través de les sinuositats de la superfície líquida o la presència de formes evanescents en el riu. Tenim instants d’arravatament i moments que s’escapoleixen per complet del realisme i del relat canònic per impregnar-se d’una mirada poètica, onírica, impressionista, de realisme màgic, amb esquitxos de films francesos fluvials i avantguardistes com ‘L’Atalante’ (1934, Jean Vigo).

‘Un estrany riu’ de Jaume Claret Muxart

Tot i que el Dídac se situa en l’epicentre del relat, ‘Estrany riu’ és capaç també de treballar el retrat de grup, abordant les llacunes o dubtes de la relació afectuosa de la mare, Mònica (Nausicaa Bonnín) o el pare, Albert (Jordi Oriol), preocupats i implicats ambdós en els silencis introspectius de Dídac. En aquest estudi de l’arquitectura familiar emergeix també el paper de l’altre germà, Biel (Bernat Soler), testimoni interrogant i expectant dels canvis i la transformació del seu germà gran. Destacar entre els seus múltiples encerts la tria del jove debutant Jan Monter, posseïdor d’un rostre i una mirada trasbalsadora.