A la secció Perles continuen encadenant-se pel·lícules destacades d’altres festivals cinematogràfics de primera magnitud com el de Canes amb títols com ‘El amor que permanece’ de Hlynur Pálmason i ‘Valor sentimental’ de Joachim Trier - cineasta noruec que ha visitat Sant Sebastià acompanyat dels actors protagonistes Renate Reinsve i Stellan Skarsgard -. També s’han projectat altres films procedents de Venècia com ‘El mago del Kremlin’ d’Olivier Assayas - cineasta francès que ha acudit al certamen donostiarra acompanyat de l’actor protagonista Paul Dano -.  El director de films com ‘Viaje a Sils Maria’ (2014) o ‘Personal Shopper’ (2016) - premi al millor director al Festival de Canes - escriu el guió al costat de l’escriptor i guionista Emmanuel Carrère per retratar l’ascens al tron de Rússia de Vladimir Putin amb el seu regnat nacionalista i autoritari sota pàtina democràtica.

‘El amor que permanece’ de Hlynur Pálmason

Un imprescindible film polític que reflexiona sobre el poder i els mecanismes dels magnats i oligarques per influir en l'opinió pública, marcar tendències polítiques i afavorir certs candidats polítics. Tot això s’explica a través d’un escriptor americà (Jeffrey Wright) que visita a Vadim Baranov (Paul Dano) a petició d’aquest darrer per explicar-li el seu paper com a assessor i mentor de Vladimir Putin (Jude Law). Després de l’esfondrament de l'URSS, Baranov es fixa en Putin, un eficient agent del KGB els 90, per projectar endavant la seva carrera política fent que el nomenin primer ministre de Boris Ieltsin i, finalment, esdevenir el nou tsar de Rússia després de la dimissió d’aquest. Completen el repartiment Alicia Vikander com a Knesia, nòvia de Baranov, o Tom Sturridge.

Reparar vincles familiars

A la secció Perles s’ha pogut veure el Gran Premi del Jurat de Canes, l’esplèndida pel·lícula ‘Valor sentimental’ de Joachim Trier. El cineasta noruec ha dirigit un extraordinari melodrama sobre fractures familiars recosides protagonitzat per dues germanes i el pare d’elles. El director d‘El amor es más fuerte que las bombas’ (2015) o ‘La peor persona del mundo’ (2021) dirigeix una coproducció entre Noruega, França, Dinamarca i Alemanya protagonitzada per l’actriu nòrdica del moment Renate Reinsve.  Es tracta d’una història elaborada per ell mateix al costat del seu guionista habitual, Eskil Vogt, per dur a terme una commovedora indagació sobre els vincles familiars de dues germanes i el pare d’elles. Una de les germanes, Nora Borg (Renate Reinsve), és una actriu teatral que viu sola, que té relacions esporàdiques amb homes i que arrossega diversos traumes i pors escèniques, mentre que la seva germana, Agnes Borg (Inga Ibbsdotter Lilleaas), du una vida matrimonial estable al costat del seu marit i la seva criatura. Els pares d’elles es varen separar i, després de la mort de la mare, les germanes tenen una relació estranya i distant amb el seu pare, un director famós de cinema Gustav (Stellaan Skarsgard). Un dia, Gustav, que mai assisteix a les actuacions teatrals de la seva filla, es presenta amb un guió per fer una pel·lícula després d’anys d’inactivitat i li ofereix el paper principal a la filla Nora en el que sembla un text que parla de la mare de les noies.

Presentació Stellan Skarsgard, Joachim Trier, i Renate Reinsve de ‘Valor sentimental’ de Joachim Trier. Fotografia de Gari Garaialde (SSIFF).

Però quan la Nora ho rebutja per la seva manifesta hostilitat envers el pare, Gustav coneix en el festival de cinema de Deauville on li fan una retrospectiva a la jove actriu americana Rachel Kemp (Elle Fanning),  qui s’acaba interessant pel projecte i també voldria interpretar el personatge femení principal que al final se suïcida.  ‘Valor sentimental’ és una pel·lícula extraordinària de gran complexitat i profunditat que treballa de forma genial l’espessa teranyina d’emocions confrontades. Podríem evocar Ingmar Bergman, mestre en la descripció de les fractures humanes i familiars, i un pla meravellós així ho deixa força clar, el dels rostres del pare i les dues germanes sobreposats indistintament amb un expressionista joc de llums, homenatge a un pla històric del film de Bergman, ‘Persona’ (1966). Un nou treball perfecte de Renate Reinsve, premiada a Canes com a millor actriu per l’anterior pel·lícula de Joachim Trier, ‘La peor persona del mundo’. Al costat de Reinsve sobresurt també l’actriu Inga Ibsdotter Lilleaas en un paper simplement estremidor.

Reconstrucció familiar

‘El amor que permanece’ de Hlynur Pálmason arriba a Sant Sebastià després de participar fora de competició al Festival de Canes. Es tracta de la quarta pel·lícula del cineasta islandès després de l’esmentada ‘Godland’ (2022), ‘Un blanco, blanco día’ (2019) i ‘Winter Brothers’ (2017). Es tracta d’una coproducció europea de França, Islàndia, Dinamarca i Suècia escrita pel mateix Pálmason per retratar la vida d’una família després de la separació dels pares en una casa enmig de la planura islandesa. El pare treballa de pescador en alta mar passant llarg temps fora de casa mentre que la mare es fa càrrec dels quatre fills mentre treballa i alhora desenvolupa una creativitat artística. En aquest nou panorama humà de la reconstrucció, el pare intenta reenganxar-se a la família, però ella només el tracta com a amic i no li permet que es quedi mai a dormir, mentre un altre home intenta flirtejar amb ella sense massa èxit.

‘El amor que permanece’ és un preciós mosaic en la seva dimensió de retrat fragmentari fet a base de trossos de vida dels seus protagonistes puntuats per les estacions meteorològiques i el ritme natural. Un inspirat melodrama de reconstrucció familiar fet amb sensibilitat, humor, amor i tendresa, que compta amb paisatges canviants i, també, bons ingredients fantàstics. Una pel·lícula que s’obre amb una imatge prou eloqüent d’una casa, una llar, ara desballestada, a qui una grua arrenca la teulada. Una gratificant sorpresa en tota regla que disposa de un repartiment conformat per Saga Gardarsdóttir, Ida Mekkin Hlynsdóttir – protagonista també a ‘Godland’ -, Grímur Hlynsson o Anders Mosling.