La secció oficial ha comptat amb un del referents habituals del mateix Festival de Canes com és la parella de cineastes Jean-Pierre Dardenne i Luc Dardenne que enguany competeixen amb un nou i directe drama social sobre mares joves vulnerables ‘Jeunes mères’.  També hem tingut la segona participació de la cineasta Kelly Reichardt en competició amb l’evanescent i fatalista relat existencialista ‘The Mastermind’ després de  ‘Showing Up’ l’any 2022.
 
Vulnerabilitat
 
    Canes es manté fidel a la tradició de comptar amb una nòmina de cineastes habituals, entre els quals, els germans Jean-Pierre i Luc Dardenne. que reincideixen amb la coproducció francobelga  ‘Jeunes mères’. Els guanyadors de sengles Palmes d’Or per “Rosetta” (1999) i “El Chico” (2005) i diversos premis com el premi a millor direcció per “El joven Ahmed” (2019) tornen així a competir després de fer-ho per ultima vegada el 2022 amb un film sobre migrants ‘Tori y Lokita’. Ara s’ocupen de les tribulacions de cinc mares joves, Jessica (babette Berveeck), Perla (Lucie Laruelle), Julie (Elsa Houben), Ariane (Janaina Halloy Fokan) i Naïma (Samia Hilmi), allotjades en un centre maternal a l’espera de decidir un futur ple de dificultats.
      Les cinc noies comparteixen la mateixa situació però s’obren a problemàtiques diferents com les difícils o inexistents relacions amb els seus pares respectius, la incapacitat econòmica de criar els fills o trobar un allotjament, l’entrega dels nadons a famílies acollides o la manca de compromís i de responsabilitat dels nois que les han deixat prenyades i que es despreocupen de tot. Amb un estil directe, immediat, nerviós, els germans Dardenne s’ocupen d’aquestes noies vulnerables per dibuixar un mosaic dramàtic inspirat en situacions quotidianes incorporant un protagonisme col·lectiu en el seu cinema farcit de sofertes heroïnes. Els belgues Dardenne segueixen fidels, doncs, als seus principis i al seu propi estil cinematogràfic, una recepta pròpia pels mals del moment.
 

Cartell de ‘Jeunes mères’ de Jean-Pierre Dardenne i Luc Dardenne

Fatalitat
       
       Kelly Reichardt ja va participar a Canes a la secció Una Certa Mirada l’any 2008 amb  ‘Wendy y Lucy’ amb Michelle Williams i enguany competeix per segona vegada en secció oficial després de fer-ho amb  ‘Showing Up’ (2022), un film sobre una artista, interpretada de nou per Michelle Williams, a qui una exposició li canviarà la vida. La directora americana que es va estrenar amb ‘River of Grass’ (1997) és responsable de títols cabdals com ‘First Cow’ (2019) o Meek’s Cutoff (2010) i ‘Night Moves’ (2013), presentades ambdues al Festival Internacional de Cinema de Venècia. Reichardt, qui va participar a Canes com a membre del jurat principal en l’edició de 2019, parteix a ‘The Mastermind’ d’un guió propi en una producció americana per ambientar la seva pel·lícula als anys setanta, a Massachusetts, amb el protagonisme de J.B. Mooney (Josh O’Connor), un fuster a l'atur que planeja un atracament a un museu per robar quatre quadres d’un artista abstracte per millorar la seva vida i la de la seva família.
     ‘The Mastermind’ sembla jugar a la comèdia costumista amb ironia i humor al parlar de l’ambició de riquesa d’un home qualsevol que es rodeja d’un grup d’atracadors sapastres a qui l’atzar li depara imprevistos, una mica com a les comèdies negres sobre éssers patètics dels germans Joel i Ethan Coen, cas de ‘Fargo’ (2014). Però de seguida veiem que Reichardt va per una altra banda en assenyalar des de bon principi els vincles polítics i socials del moment històric, enmig del menfotisme del seu protagonista, com és el mandat de Nixon, la guerra del Vietnam, el moviment hippie i les protestes contra la guerra. El film té un to vaporós, evanescent, amb un ritme demorat i parsimoniós, que dona com a resultat un estil desdramatitzador a l’altura del periple d’aquest personatge bressonià, sempre silenciós, meticulós i perseverant.
     ‘The Mastermind’ és una pel·lícula desencisada i pessimista que sembla alhora al·ludir políticament al moment present per alertar sobre el cas omís o la manca de compromís de la gent davant situacions perilloses. Un excel·lent drama existencialista on veiem com l’home és incapaç d’escapar a un destí inexorabilitat de fatalitat i dissort mentre el mateix curs històric dels esdeveniments l’acaba arrossegant i engolint irremeiablement. Cal destacar l’extraordinari paper de Josh O’Connor, present enguany també en un altre film a competició, ‘The History of Sound’ d’Oliver Hermanus. En l’equip actoral trobem Hope Davis com a dona del protagonista, present enguany a Canes per partida doble perquè es troba enmig de l’extens repartiment d’El esquema fenicio’ de Wes Anderson. Completen el repartiment Gaby Hoffman, Bill Camp, Cole Doman o Sterling Thompson.

‘The Mastermind’ de Kelly Reichardt