Julia Ducournau, la guanyadora de la Palma d’Or per ‘Titane’ (2021), manté intacta la seva capacitat de sorprendre tal com ha demostrat en la secció oficial de Canes amb  Alpha’. El cineasta Tarik Saleh també retorna a la competició de Canes després de la seva premiada ’El Cairo Confidencial’ (2022) amb ‘Eagles of the Republic’. I enmig de la vasta oferta de les sessions paral·leles el director Hlynur Pálmason ha participat fora de la competició a Cannes Première amb l’esplèndida ‘The Love That Remains’.

Torbadora infecció

Julia Ducournau ha estat una de les poques dones directores en guanyar la competició gràcies a ‘Titane’ (2021). La cineasta francesa ja va dirigir un film clau del cinema fantàstic modern, ‘Crudo’ (2016), la seva primera pel·lícula, guanyadora del premi de la crítica internacional Fipresci a la Setmana de la Crítica de Canes. També ha treballat recentment dirigint un parell d’episodis d’una sèrie americana de M. Night Shyamalan el 2020 i per Apple el 2020 amb episodis de ‘The New Look’ amb Juliette Binoche i Ben Mendelshon. Ara competeix de nou a Canes amb una coproducció francobelga novament pertorbadora i escrita per ella mateixa, ‘Alpha’. L’Alpha (Mélissa Boros) és una nena de tretze anys que viu amb la seva mare soltera i que treballa de metgessa (Golshifteh Farahani) que un dia apareix a casa amb una A majúscula que algú li ha tatuat durant una nit de disbauxa amb companys i amics de l’escola.

‘Alpha’ de Julia Ducournau

Aquest fet desvetlla les alarmes de la mare perquè desconeix quina agulla s’ha fet servir per injectar tinta a la pell de la seva filla i projecta el seu temor davant del fet que hagi pogut ser infectada. La nena és estigmatitzada a l’escola i desvetlla rebuig pel risc d’encomanar una malaltia infecciosa amb moments com una desbandada col·lectiva a la piscina quan Alpha sagna després de donar-se un cop de cap.  La vida en comú de la mare i Alpha compta amb una presència intermitent, Amin (Tahar Rahim), el germà heroïnòman de la mare, i tiet d’Alpha. Una pel·lícula que s’obre amb un terra que s’esberla i una tonalitat terrosa que retorna al final amb un desenllaç fantàstic i evocador d’una tempesta de sorra que escombra el suburbi on viuen els protagonistes. La nena sembla unir la seva vida a la del seu tiet drogaddicte de bon començament quan Alpha uneix les marques, els estigmes d’Amin amb un retolador.

La pel·lícula parla de la por a la infecció, el terror del contagi i l’expansió irracional d’un clima de prejudicis sobre la malaltia. És una al·lusió clara a la transmissió de la SIDA els anys noranta  que va causar estralls entre homosexuals i heroïnòmans. Una troballa inqüestionable i summament inquietant és reflectir els infectats com gent que es va transformant en pedra a mesura que emmalalteixen. Els afectats pateixen mutacions dels cossos, la carn petrificada, com escultures mortuòries. Uns infectats que exhalen també un vapor quan pateixen els símptomes, com si fos un alè de vida que s’escola. La pel·lícula de Ducournau combina passat i present, fantasia i realitat, en una mixtura sovint indestriable. En aquesta turmentada i intempestiva pel·lícula plena de grans moments cinematogràfics sobresurt el treball corprenedor de Tahar Rahim amb un cos esprimatxat, demacrat, torsionat, que transmet la vida agònica i al límit dels enganxats, i que sempre és salvat in extremis per la germana, la qual es desviu pietosament per ell. Completen el repartiment Emma Mackey com a infermera o Finnegan Oldfield en un paper de professor d’anglès de l’escola d’Alpha 

Veus emmordassades

El director suec d’origen egipci Tarik Saleh retorna a la competició de Canes després d’El Cairo Confidencial’ (2022), premi al millor guió pel mateix Tarik Saleh, amb la seva quarta pel·lícula, ‘Eagles of the Republic’, i tanca la seva anomenada trilogia sobre El Caire. Tarik Saleh dirigeix un notable thriller d’especulació política ambientat en el món del cinema amb protagonisme de l'actor més adorat d'Egipte, George Fahmy (Fares Fares), a qui proposen interpretar el president del país Al-Sissi en un inesperat encàrrec governamental. George és un home modern que no combrega amb el règim ni amb el president, és un home separat i que viu amb una actriu més jove (Lyna Khoudri), que freqüenta locals de moda i les altes esferes i coneix a tota la gent de la indústria.

George accepta a contracor després de les pressions de les autoritats mentre el seu treball comença a ser vigilat de la vora per tribunals censors que volen preservar la moralitat religiosa i un censor del govern que supervisa les preses i els diàlegs. Aquesta superproducció enaltidora del president l’acabarà arrossegant a ell i a familiars i amics seus del cinema a un punt imprevist de no retorn. Una bona pel·lícula de denúncia política dels règims presidenciables i una bona mostra de cinema dins del cinema en posar sobre la palestra el cinema com a arma propagandística per glorificar al poder i com això posa contra les cordes als actors i la seva consciència. ‘Eagles of The Republic’ és un perfecte exponent de la puixança de la cinematografia egípcia corroborada també per la selecció d’un altre títol egipci en la secció paral·lela Una Certa Mirada, ‘Aisha Can’t Fly Away’ de Morad Mostafa.

‘Eagles of the Republic’ de Tarik Saleh

Reconstrucció familiar

Hlynur Pálmason ha participat fora de competició amb l’inspirat melodrama familiar ‘The Love That Remains’ després de competir a la secció paral·lela Una Certa Mirada de Canes amb ‘Godland’ (2022). Es tracta de la quarta pel·lícula del cineasta islandès després de l’esmentada ‘Godland’, ‘Un Blanco, blanco día’ (2019) i ‘Winter Brothers’ (2017). ‘The Love That Remains’ és una coproducció europea de França, Islàndia, Dinamarca i Suècia escrita pel mateix Pálmason per retratar la vida d’una família després de la separació dels pares en una casa enmig de la planura islandesa. El pare treballa de pescador en alta mar passant llarg temps fora de casa mentre que la mare es fa càrrec dels quatre fills mentre treballa i alhora desenvolupa una creativitat artística. En aquest nou panorama humà de la reconstrucció, el pare intenta reenganxar-se a la família, però ella només el tracta com a amic i no li permet que es quedi mai a dormir, mentre un altre home intenta flirtejar amb ella sense massa èxit.

‘The Love That Remains’ és un preciós mosaic en la seva dimensió de retrat fragmentari fet a base de trossos de vida dels seus protagonistes, i puntuat per les estacions meteorològiques i el ritme natural. Una pel·lícula feta amb sensibilitat, humor, amor i tendresa, que compta amb paisatges canviants i, també, bons ingredients fantàstics. Una pel·lícula que s’obre amb una imatge prou eloqüent d’una casa, una llar, ara desballestada, a qui una grua arrenca la teulada. Al capdavall, una gratificant sorpresa en tota regla. El repartiment està conformat per Saga Gardarsdóttir, Ida Mekkin Hlynsdóttir – protagonista també a ‘Godland’ -, Grímur Hlynsson o Anders Mosling.