La secció oficial de Canes ens deixa un bon sabor de boca amb títols atractius i estimulants com el film històric i polític ‘El agente secreto’ de Kleber Mendonça Filho, tercera vegada del director brasiler en competició. D’altra banda, la cinefília està de festa grossa amb l’esplèndida ‘Nouvelle Vague’ de Richard Linklater. I enlluernador resulta l’esteticisme mil·limètric de Wes Anderson amb la seva ‘La trama fenicia’ que fa escala a Canes abans de la seva estrena als cinemes aquest 30 de maig.

‘Nouvelle Vague’ de Richard Linklater

Delirant filigrana mil·limètrica

El visionari director Wes Anderson retorna a la competició de Canes amb una producció alemanya després de la seva enlluernadora filigrana cinematogràfica “Asteroid City” (2023) o de les meravelles artístiques ‘La crònica francesa’ (2021) i ‘Moonrise Kingdom’, pel·lícula inaugural de Canes el 2012 El director americà de ‘La isla de los perros’ (2018) presenta ara una nova comèdia extravagant i marciana de la mà una altra vegada del seu guionista habitual, Roman Coppola. Una aventura desmesurada i estrafolària explicada com una historieta gràfica, amb escenes com vinyetes, amb enquadraments perfectes, debilitat per la planificació geomètrica, trames impossibles i absurdes i personatges caricaturescos.

Un home de negocis, Zsa-Zsa Korda (Benicio del Toro), l’home més ric d’Europa, té en vista un projecte megalòman que requereix el finançament d’altres amics poderosos. Korda és un magnat que sobreviu inexplicablement a tots els atemptats dels quals és objecte de part d’una corporació econòmica que vol frenar el seu poder econòmic. Korda és també un home amb diversos fills de diverses esposes i que rep una de les seves filles, Liesl (Mia Threapleton), ara monja, que fa anys que no veu al seu pare. També ha contractat un nou tutor, Bjorn Lund (Michel Cera), per educar a la seva prole, però que, en realitat, és un espia. Als plans de Korda s’hi oposa, és clar, un dels seus principals enemics, l’oncle Nubar (Benedict Cumberbatch). Un nou repartiment farcit de cares ben conegudes, i que sovint passen fugisserament per la pantalla, com Scarlett Johansson, Riz Ahmed, Bryan Cranston, Hope Davis, Jeffrey Wright, Tom Hanks o Matthieu Amalric.

Eufòria cinèfila

Richard Linklater, l’autor de la trilogia romàntica ‘Antes del amanecer’ iniciada el 1995 o de films tan emblemàtics com ‘Boyhood’ (2014), aterra a Canes amb ‘Nouvelle Vague’. El realitzador americà feia vint anys que no assistia al festival francès des que el 2006 va presentar-hi dues pel·lícules, 'A Scanner Darkly' en la secció Una Certa Mirada i 'Fast Food Nation' en secció oficial. Linklater explora amb mestratge i entusiasme la mitologia cinèfila en reivindicar la memòria del clàssic del cinema modern de Jean-Luc Godard ‘Al final de la escapada’ (1959). El resultat és un magistral i exhaustiu making of en blanc i negre dels preparatius i rodatge del film de Godard. Una gran celebració de la mitomania que reprodueix el calendari de la seva filmació així com tots els ingredients que el van envoltar permetent veure els paràmetres revolucionaris sobre el cinema de Godard com la improvisació, la immediatesa, l’economia de mitjans, la inventiva o els homenatges cinèfils i les cites literàries.

‘Nouvelle Vague’ permet radiografiar uns dies que van canviar la història del cinema fruit de la irrupció de cineastes com Godard o Truffaut, alguns crítics de cinema de la redacció de la revista Cahiers du Cinema com el mateix Godard, i personalitats com el productor Geroges de Beauregard (Bruno Dreyfürst) i cineastes més veterans com l’italià Roberto Rossellini (Laurent Mothe), admirats per aquests joves cineastes. Enmig d’un repartiment quilomètric destaquen per damunt de tot Guillaume Marbeck en la pell de pare de la Nouvelle Vague, Godar, Aubry Dullin interpreta l’amic boxador de Godard, Jean-Paul Belmondo, en el paper que el catapultarà a la carrera actoral, i la nord-americana Zoey Deutch fa de l’actriu Jean Seberg que Godard va voler per la seva pel·lícula de debut després de veure-la en el film ‘Bonjour Tristesse’ (1958, Otto Preminger).

Mirada política filtrada per l’estranyesa

Kleber Mendonça Filho competeix per tercera vegada en secció oficial a Canes amb ‘El agente secreto’ després de ‘Doña Clara’ (2015) i ‘Bacurau’ (2019), codirigida amb Juliano Dornelles, guanyadora del premi del Jurat de Canes. D’altra banda, el seu documental ‘Retratros fantasma’ també va participar a Canes l’any 2023. ‘El agente secreto’ és una coproducció entre Brasil, Països Baixos, França i Alemanya i explica una història, escrita també pel mateix director, ambientada al Brasil de la dictadura de l’any 1977. Wagner Moura - l’actor popular pels seus papers a ‘Civil War’ (2024, Alex Garland) ‘Tropa de élite’ (2007, José Padilha) o la sèrie ‘Narcos’ – es fica en el paper de Marcelo/Armando que decideix instal·lar-se a Recife per començar una nova vida amb una identitat falsa per fugir dels seus perseguidors en temporada de carnaval. Moura comparteix protagonisme amb Gabriel Leone, Maria Fernando Candido, Carlos Francisco, Udo Kier o Laura Lufési.

Un film que parla de repressió, opressió, escamots de la mort i moviments clandestins que es beneficia notablement d’una mirada d’estranyesa gràcies a la presència d’elements fantàstics, inquietants o anòmals. Estem parlant d’una cama humana en el ventre d’un tauró, malsons o visions, el gat amb tres ulls, l’influx del film de terror de possessions ‘La profecía’ (1976, Richard Donner) o el tractament gore d’alguns assassinats. El film arrenca molt bé amb una brillant seqüència inicial d’un moribund abandonat en una benzinera i el registre indiscriminat a què és sotmès el protagonista, però al final tampoc es pot desempallar massa dels codis que el vinclen amb el cinema d’època i històric.

‘La trama fenicia’ de Wes Anderson