Un dels principals reclams del Festival de Canes d’enguany ha estat sens dubte la inèdita presència d’un dels noms indiscutibles del nou cinema de terror, Ari Aster, que ha portat una pel·lícula paranoica i extrema com ‘Eddington’. En la secció oficial també s’ha pogut veure una bona peça melodramàtica de reivindicació lèsbica dins la comunitat musulmana francesa a ‘La petite dernière’ de Hafsia Herzi. D’altra banda, la reivindicació feminista s’escampa per tot el festival com demostra l’atenció a la revolta feminista xilena en el film musical ‘La ola’ de Sebastian Lelio a Cannes Première o l’estrena com a directora de l’actriu Kristen Stewart a la secció Una Certa Mirada amb un pedant film en format artístic sobre empoderament femení a ‘The Cronology of Water’.
 
La paranoia americana
La pel·lícula americana ‘Eddington’ d’Ari Aster dels estudis A24 comporta la primera incursió del cineasta i guionista americà al festival de Canes. La presència d’un renovador el cinema de terror i el fantàstic amb títols cabdals com ‘Hereditary’ (2017) o ‘Midsommar’ (2019) ha sacsejat la secció oficial. I igual que la seva excessiva pel·lícula anterior, ‘Beau tiene miedo’ (2023), Ari Aster torna amb un cinema de la desmesura i l’excés, però ara lluny del gènere fantàstic i més proper a la sàtira política despietada.  Ambientada al maig de 2020 a la població d’Eddington, Nou Mèxic, l’any de la pandèmia del COVID, la pel·lícula està centrada en la rivalitat entre el xèrif d’Eddington, Joe Cross (Joaquin Phoenix), i el seu alcalde, Ted Garcia (Pedro Pascal), els dos candidats en campanya electoral als pròxims comicis d’aquest comptat.
       

El resultat és una història que embogeix progressivament fins arribar al deliri absolut, a remolc, sobretot, del caràcter negacionista i tronat del xèrif. Una deriva enfollida que reflexa la fractura americana en clau de farsa extrema amb infectats, complots, protestes, fake news, escamots antifeixistes, assassinats i interessos econòmics.  Joaquin Phoenix repeteix amb Ari Aster després de ‘Beau tiene miedo’ mentre que l’actriu americana Emma Stone treballa per primer cop amb Ari Aster, aquí com a dona del xèrif, una dona desequilibrada propensa a les teories conspiranoiques. Emma Stone torna a competir així a Canes després de fer-ho també l’any passat amb ‘Kinds of Kindness’ de Yorgos Lanthimos. El repartiment es completa amb Austin Butler, Michael Ward, Luke Grimes i Deirdre O’Connell.
 
Tensions entre religió i homosexualitat
En secció oficial ha competit també ‘La petite dernière’ de Hafsia Herzi en què la directora adapta ella mateixa la novel·la homònima de Fatima Daas. Hafsia Herzi venia de competir a la secció Una Certa Mirada l’any 2021 amb ‘Bonne mère’, guanyadora del premi al conjunt del seu repartiment d’actors. La cineasta i actriu francesa ha presentat una coproducció francoalemanya centrada en Fàtima (Nadia Melliti), de 17 anys, és la més jove de tres germanes d’una família musulmana en una barriada parisenca. Fàtima fuma, no beu alcohol, és creient, és una bona estudiant i surt amb un xicot l’aspiració del qual és casar-se i que la Fàtima sigui mare. Els estudis de filosofia i la freqüentació de nous ambients universitaris comportarà canvis radicals en la seva vida.

'La petite dernière' de Hafsia Herzi
 

És aleshores quan la Fàtima comença a qüestionar la seva identitat sexual quan descobreix l’atracció homosexual per altres dones. Després de temptejos curiosos, aquest procés de redescoberta personal desembocarà en una història romàntica amb una altre noia, asiàtica i infermera,  que serà plena de felicitat, de desengany i, també, de retrobament. Hafsia Hrzi planteja melodramàticament els dilemes de Fatima de conciliar la seva fe musulmana amb els desitjos sexuals emergents. Un conflicte entre religiositat i lesbianisme que viu amb dolor i patiment. Fàtima viurà una fase de descobriment del desig sexual per les noies.
 
Emancipació feminista
En aquesta línia de reivindicació feminista convé parlar també de la pel·lícula en format de musical combatiu ‘La ola’ de Sebastian Lelio en la secció Cannes Première que s’inspira en l’ocupació de la Universitat de Santiago de Xile el 2018 per les seves estudiantes per denunciar les violacions i abusos sexuals que patien d’alguns professors. El protagonisme col·lectiu està mediatitzat pel cas particular de la Julia (Daniela López), una estudiant de cant que pateix l’abús del seu professor de música, esdevenint l’eix narratiu predominant del film. El cineasta xilè, guanyador de l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera per ‘Una mujer extraordinaria’ (2018) entra per primera vegada a Canes amb aquest film d’activisme feminista produït com el seu film oscaritzat pel compatriota cineasta xilè Pablo Larraín. Es tracta d’una benvinguda aposta arriscada a l’hora d’abordar uns fets històrics en format musical. Per moments resulta elemental, unidireccional, pamfletària, però aconsegueix sobradament tractar amb ambició i risc tots els debats i parts derivades que acompanyen als casos de denúncia d’abusos sexuals, des del silenci corporatiu de la direcció de la universitat o la revictimització de la denunciant.
 

El cinema d’empoderament femení és una tendència molt marcada en la programació del festival com certifica en la mateixa secció la participació de la debutant Kristen Stewart amb el seu primer llargmetratge, ‘The Cronology of Water’. Un film fragmentat, fent d’instants, de records, que repassa el trauma per la pèrdua d’un fill nounat, l’abús patern, els matrimonis fracassats, la drogodependència o la pulsió literària. Una història punyent que resulta irritant a estones per repetitiva i efectista. Destacar especialment el treball d’Imogen Poots que es fica en el paper de la nedadora i escriptora americana Lidia Yuknavitch. Una pel·lícula pedant, sovint, que manlleva recursos formals estètics del cinema de Terrence Malick, cas de ‘L’arbre de la vida’ (2011). Amb la seva nova faceta com a directora, l’actriu americana retorna a Canes després de trepitjar la catifa vermella en diverses ocasions com a intèrpret en films com ‘Crims del futur’ (2022, David Cronenberg), ‘Café Society’ (2014, Woody Allen) o en els films d’Olivier Assayas ‘Sils Maria’ (2012) i ‘Personal Shopper’ (2016). El repartiment de ‘The Cronology of Water’ es completa també amb actors com Jim Belushi o l’actriu Thora Birch.

'The Cronology of water' de Kristen Stewart