Per la secció oficial del festival de Canes ha passat la primera de les dues pel·lícules espanyoles a competició, l’arriscada i temerària ‘Sirat’ d’Oliver Laxe. També ha competit el bon thriller d’investigació policial ‘Dossier 137’ del francès Dominic Moll. I enmig d’altres  seccions hem pogut gaudir de lúltima pel·lícula de Fatih Akin sobre els últims temps del règim nazi a l’esplèndida ‘Amrum’.
 
El viatge suïcida        
Oliver Laxe s’estrena amb ‘Sirat’ en la secció oficial del Festival de Canes culminant, en certa manera, una carrera cinematogràfica unida de forma estretíssima amb aquest festival des de sempre. El seu primer llargmetratge ‘Todos vosotros sois capitanes’ (2010) va guanyar el premi de la crítica internacional FIPRESCI en la seva selecció a la Quinzena dels Realitzadors. Amb ‘Mimosas’ (2016) guanyava el premi a millor pel·lícula a la Setmana de la Crítica de Canes i després guanyaria el premi del jurat de la secció Una Cereta Mirada per ‘Lo que arde’ (2019). El director d’ascendència gallega ha presentat el seu quart llargmetratge, una producció de Movistar+ amb col·laboració d’altres productores com la dels germans Almodóvar, ‘El Deseo’, escrita de nou per Santiago Fillol, el seu guionista habitual. ‘Sirat’ tracta el viatge d’un home (Sergi López) i el seu fill (Bruno Núñez) que arriben a una rave perduda al mig de les muntanyes del sud del Marroc buscant a la filla de l’home, Mar, germana del nen, desapareguda fa temps. El desert, un món perdut fora del món, és l’indret on s’apleguen un divers i genuí grup humà de diferents procedències amb les seves furgonetes per gaudir a l’aire lliure de festes de música electrònica, llibertat i disbauxa. La recerca de la noia portarà a l’home i el seu fill a un viatge a la profunditat del desert seguint a un grup assidu d’aquestes festes, un trajecte farcit de perills, no exempta d’èpica, però també de malastrugança.
 

El motiu del viatge, sobretot aquell predisposat a l’imprevist, a la incertesa, al desconegut, té sempre quelcom d’aventura física i, també, d’experiència transformadora. Com indica a l’inici amb el significat de la paraula àrab ‘Sirat’, el qual apunta a la prima línia que separa el paradís de l’infern, La pel·lícula serà al capdavall una espècie de viatge a enlloc, un camí sense retorn, una travessia traumàtica. La pel·lícula de Laxe resulta radical, suïcida, lluny de les convencions, els tòpics i l’aspecte més bucòlic de la vida del desert. Laxe treu un grat profit del paisatge rocós, barreres naturals quasi insalvables, i torna a rodar bona part de la pel·lícula en paisatges feréstecs del Marroc, com abans havia fet a l’esmentada ‘Mimosas’ (2016). La pel·lícula de Laxe és també un retrat d’una colla de desclassats, quasi una tribu del desert, una espècie de freaks que es traslladen amb camionetes com els carros d’una troupe d’un circ nòmada.  El repartiment es completa amb una llarga llista d’actors debutants, tal com acostuma a passar en el cinema de Laxe, com Stefania Gadda, Joshua Liam Herderson, Tonin Javier, Jade Ouki i Richard Bellamyun. Sergi López, actor català de projecció internacional, torna a trepitjar la catifa vermella de Canes després de participar anteriorment en un ampli reguitzell de pel·lícules seleccionades a Canes com demostren les seves interpretacions a ‘Pacifiction’ d’Albert Serra l’any 2022, ‘Lázaro feliz’ d’Alice Rhorwacher el 2018 o ‘Michael Kolhhaas’ d’Arnaud Des Pallieres el 2013.
 
Crònica amarga d’un abús policial
El cineasta francoalemany Dominic Moll torna a la competició amb ‘Dossier 137’ molts anys després de fer-ho per última vegada amb ‘Lemming’, pel·lícula inaugural del festival l’any 2005, i anteriorment, amb ‘Harry, un amic que us estima’ (2000), on destacava l’actor català Sergi López. Moll, que va debutar el 1994 amb ‘Intimitat’, va tornar a Canes per presentar com a guionista ‘L’autre monde’ de Gilles Marchand el 2010 i recentment va deixar una forta empremta amb el thriller policíac ‘La nit del 12’ (2022), presentada en sessió especial a Canes, i un dels films francesos d’aquell any, reconegut amb 11 premis Cèsar.

'Dossier 127' de Dominic Moll

La pel·lícula ens avisa que és una ficció inspirada, però, basada en fets reals. Stéphanie (Léa Drucker), una policia que treballa a Afers, és assignada a un cas que ha deixat un jove greument ferit durant una manifestació de protesta de les armilles grogues a París un dia de desembre de 2018. La investigació s’engega arran de la denúncia de la mare del noi, Joelle Girard (Sandra Colomno), i Stéphanie prendrà declaració a testimonis d’aquella nit i, més tard, a diferents policies. La recerca afavoreix la descoberta d’un testimoni excepcional que permet revelar que l’agressió  va anar a càrrec d’un grup de policies de paisà que van engegar un tret al jove indefens i, després, li van donar una puntada de peu un cop es trobava ferit al terra. Stephanie vol denunciar l’ús il·legítim de la força dels policies implicats, però com que Stéphanie és originària del mateix poble que la família del noi ferit, poble on va per veure als seus pares, això li pot repercutir negativament en la investigació com a vulneració del codi deontològic. Es tracta d’un thriller ben portat que vol denunciar l’abús policial i la inoperància de les investigacions sobre comportament violents de policies. Cinema notable, tan efectiu com eficient, en què sobresurt Léa Drucker, actriu francesa que reincideix a Canes després de protagonitzar els últims anys films a competició com ‘El último verano’  (2022, Catherine Breillat) o ‘Close’ (2021, Lukas Dhont).
 
El despertar del somni nazi
Enmig del devessall imparable de pel·lícules exhibides en les diferents seccions del Festival de Canes podem destacar l’esplèndida cinta ‘Amrum’ de Fatih Akin, projectada a Canes Premiere, fora de competició. Akin és també un habitual del certamen i enguany repeteix de nou al costat de l’actriu Diane Kruger, encara que en un paper secundari,  després de guanyar el premi a la millor actriu a Canes per ‘In the Fade’ (2017), un melodrama que després aconseguiria  el Globus d’Or al Millor Film de Parla Estranger. El 2007 el realitzador alemany d’origen turc ja va aconseguir el premi al millor guió per ‘The Edge Of Heaven’ (2007) i després també va participar fora de competició a Canes amb Müll Im Garten Eden’ (2012) o ‘Crossing The Bridge -The Sound Of Istanbul’ (2005). La seva relació amb Canes també s’ha caracteritzat per la seva presència com a president del jurat de la secció Una Certa Mirada el 2008 i com a membre del jurat de la secció oficial de 2005.    
      

'Amrum' de Fatih Akin

El guió ha estat coescrit pel mateix Akin i Hark Bohm i està ambientat a la primavera de 1945 quan comença a esfondrar-se el règim nazi. El protagonista principal és Nanning, de 12 anys, un nen alemany d’Hamburg que passa els últims dies de la guerra amb la mare i germanets a la casa familiar al poblet costaner que dona nom a la pel·lícula. Nanning pertany a les joventuts hitlerianes i veu traïdors al nazisme per tot arreu, però la seva vida en aquesta vila marinera, poble del qual molts van haver d’emigrar en el passat cap als Estats Units, li serveix per descobrir la vida en el camp, caçar conills amb el seu amic d’escola o sortir a caçar foques amb un pescador. El suïcidi de Hitler l’abril de 1945 deixa a la mare en un trastorn depressiu que la porta a no voler menjar i Naning farà tot el possible per aconseguir aliments introbables com pa blanc, mantega i mel per fer-la feliç. El resultat final és senzillament admirable, una pel·lícula preciosa, sensible i emotiva. Un esplèndid coming of age sobre un nen que despertarà del malson nazi.