Després d’una preinauguració amb la còpia restaurada del clàssic de Charles Chaplin ‘La quimera de l’or’ amb motiu del seu centenari, el 78è Festival Internacional de Cinema de Canes ha començat la seva singladura amb una glamurosa cerimònia inaugural que culminava amb la concessió d’una Palma d’Or honorífica a l’actor Robert de Niro abans de la projecció de la pel·lícula d’obertura, ‘Partir un jour’ d’Amélie Bonnin.

 Combativa Palma d’Or honorífica

La cerimònia va ser una reivindicació de l’ofici d’actor al costat de la reivindicació de la defensa del compromís d’actors i actrius. El conductor de la gala, Laurent Laffitte, enmig del primer clam per l’ètica actoral, va recordar la famosa frase del cineasta Frank Capra, “Només els audaços haurien de dedicar-se al cinema”. Durant la gala es va dedicar també un homenatge al desaparegut cineasta David Lynch, moment encadenat amb un homenatge musical a càrrec de la cantant Mylène Farmer. Un moment estel·lar de la vetllada va ser la presentació del jurat internacional que entregarà la Palma d’Or a la millor pel·lícula amb l’entrada final de la seva presidenta, l’actriu francesa de talla internacional Juliette Binoche. Evidentment que el moment àlgid va ser l’entrega de la Palma d’Or honorifica a Robert de Niro, un moment històric que vindria precedit per la sorpresa de la irrupció en l’escenari de Leonardo Di Caprio.

Di Caprio va ser l’encarregat d’atorgar-li el preuat guardó a De Niro després d’un bonic elogi de la seva figura, tot recordant l’amistat que els uneix des de fa anys, que els ha portat a protagonitzar plegats diversos films, cas de la recent ‘Los asesinos de la luna plena’ (2024) de l’admirat Martin Scorsese. Enmig d’un aplaudiment entusiasta, De Niro va agrair el guardó i va fer un discurs combatiu apel·lant a la mobilització i a la lluita contra el nou ordre mundial instaurat per personatges com Donald Trump als Estats Units.  Una darrera sorpresa va tenir lloc quan abans de passar a la projecció del film inaugural va irrompre Quentin Tarantino dalt l’escenari per donar el tret de sortida al festival amb un número apallassat a l’altura de l’histrionisme del cineasta.

Maduresa cantada i cuinada

La comèdia dramàtica farcida de cançons i plats cuinats ‘Partir un jour’ de la debutant Amélie Bonnin, fora de competició, inaugurava oficialment el 78è Festival de Canes. La cineasta francesa adapta aquí el seu curtmetratge homònim, guanyador del César al millor curt el 2023, amb un guió coescrit amb Dimitri Lucas. Una pel·lícula amb temes cantants combinats amb parts dialogades amb protagonisme de la cantant francesa Juliette Armanet, la cantant encarregada de participar en la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de París de l’any passat amb un tema de John Lennon. La cèlebre cantant comparteix repartiment aquí amb Bastien Bouillon – ‘El conde de Montecristo’ (2024, Matthieu Delaporte i Alexandre de La Patellière) o ‘La nit del 12’ (2022, Dominik Moll) -. La trama ens presenta a Cécile (Juliette Armanet) que està treballant estressadament al costat del seu xicot, Sofiane (Tewfik Jallab), per tal d'obrir el seu propi restaurant gurmet en uns dies.

Quan el seu somni està a punt de fer-se realitat s’assabenta que el seu pare està hospitalitzat des de fa dies per un atac de cor. Els seus maldecaps s’agreugen també quan s’adona que està embarassada mentre no gosa comunicar-ho al seu company als fogons. Aleshores Cécile decideix anar-se’n al seu poble natal, lluny de París, per visitar els seus pares que regenten el negoci d’un restaurant de carretera. Allà intentarà donar un cop de mà a l’inestable matrimoni que formen la mare (Dominique Blanc) i el pare (François Rollin), que no fa gaire cas dels consells mèdics, quan retroba el seu enamorat dels anys d’adolescència, Rafhael (Bastein Bouillon). El contacte amb el seu entorn natal i els companys de joventut la du a reenamorar-se de Raphael, ara casat i amb un fill. Tot això tindrà conseqüències en el moment vital que travessa Cécile, assaltada també pels records d’infància, mentre se subsumeix en la incertesa i els dubtes.

Aquesta pel·lícula musical aprofita per revisitar temes populars de la cançó francesa, el mateix títol ve del tema homònim del grup de pop 2Be3. Uns títols de crèdit en lletres blanques que progressivament s’omplen de color, lletra a lletra, de tons taronja i rosa, ja ens dona una perspectiva per on pot anar tot plegat. Una manera d’arreglar, millorar, acolorir la vida. El film d’Amélie Bonnin té un enfocament costumista a partir de situacions quotidianes, però que seran traspassades, sublimades, per cançons. Hi ha una certa idea nostàlgica, d’evocació dels temps passats, enmig d’aquest retrat en la maduresa d’una dona emprenedora. El resultat final és discret, força previsible, avorrida a estones, ridícula en altres moments, que aposta per les bones sensacions i la simpatia. Una bona medicina de reconciliació amb la família i el passat per reprendre la vida amb renovades forces.

Jurat internacional del 78è Festival Internacional de Cinema de Canes