L’esperada 'The Brutalist' de Brady Corbet, un dels projectes més ambiciosos dels estudis americans del moment, A24, amb una durada inusual de més de tres hores, arriba als nostres cinemes. La dimensió del film es posa de manifest en la seva estructuració en diversos capítols, arrencant amb una obertura i acabant amb un epíleg venecià i entremig una pausa d’un quart d’hora. El nord-americà Brady Corbet, que va començar com a actor en el cinema europeu amb cineastes com Michael Haneke, Lars von Trier o Olivier Assayas, va debutar en cinema amb un sorprenent primer llargmetratge ‘La infància d’un líder’ (2015), a partir d’un relat de Sartre, i després rodaria el film musical ‘Vox Lux’ (2018). ‘The brutalist’ és el seu tercer llargmetratge el qual neix d’una història pròpia que ha comptat amb la coescriptura de la seva guionista habitual, la noruega Mona Fastvold, també cineasta.

'The Brutalist' de Brady Corbet

Un arquitecte hongarès László Toth (Adrien Brody) arriba a Amèrica arrossegant la ferida de l'Holocaust. L’emigrant pateix també el trauma de la separació de la seva dona, Erzsébet (Felicity Jones), retinguda encara a Europa després d’acabar la II GM, present sempre en el record, una presència que es fa evident a través de la superposició sonora de la seva veu en les cartes que s’envien. László porta la difícil vida d’un pària en un país nou d’acollida, forçat a viure en la precarietat tot i el seu bagatge professional a Europa com a deixeble de l’escola Bauhaus. A Pensilvània és acollit per un cosí seu, Attila (Alessandro Nivola), botiguer de mobles, jueu com ell, però que s’ha canviat el nom, tot i que després serà expulsat de la casa després de la remodelació d’una biblioteca d’un milionari, Lee Van Buren (Guy Pierce), el qual queda descontent de la feina. 

'The Brutalist' de Brady Corbet

Mentre sobreviu en un treball dur de peó al port és buscat per Harrison Lee Van Buren que el vol al seu servei per construir un projecte megalòman a la memòria de la seva difunta mare dalt d’un turó de la seva finca. László posarà el seu talent a prova de les adversitats a cobert d'aquest ric amb ínfules i dissenyarà un centre cultural i religiós modern, trencador i original. L’obra s’ajusta al corrent arquitectònic del brutalisme amb blocs de formigó despullat, de monumentalitat massissa, sense ornaments i certa abstracció. Però els diners i els capricis del seu mentor condicionen el seu treball deixant-nos la imatge de l’artista coartat, fins i tot, abusat, el preu de vendre la seva ànima a aquest mecenes.   

Tenim una pel·lícula gens convencional, de mètrica lliure, que ens regala grans moments cinematogràfics com una arrencada fenomenal amb l’arribada a Nova York de László o l’excepcional episodi italià a la pedrera de marbre de Carrara. La pel·lícula de Brady Corbet compta amb un esplendorós i inusual format Vistavision així com una interpretació senzillament magistral d’Adrien Brody, que ens retrotrau al seu paper del músic Władysław Szpilman enmig de les runes poloneses a ‘El pianista’ (2002, Roman Polanski), i posseeix una meravellosa i fascinant banda sonora de Daniel Blumberg. Enmig de tantes coses bones cal fer esment del fet que la plenitud no és total perquè la pel·lícula avança a cops de buits narratius i també manté un ritme ple de sotragades. Després de guanyar el Lleó de Plata a la millor direcció al passat Festival de Cine de Venècia, aconseguir tres Globus d’Or a millor pel·lícula, direcció i millor actor, ara ‘The brutalist’ culmina un camí d’èxits i esdevé una de les favorites als Oscars amb deu nominacions, entre les quals, millor pel·lícula, millor director, millor actor o millor guió original.