Arriba als nostres cinemes la guanyadora de la Palma d'Or a la millor pel·lícula del Festival Internacional de Cinema de Canes, l'esbojarrada comèdia agredolça 'Anora' de Sean Baker. Aquest cineasta nord-americà continua fidel a una mirada personal que es pot encasellar en el cinema independent americà des de l'assoliment de la notorietat amb una deliciosa pel·lícula sobre una nena ambientada en els marges de la societat americana, 'The Florida Project' (2017), i després amb la comèdia negra i amarga 'Red Rocket' (2021). Sean Baker ha dirigit a 'Anora' una història pròpia centrada en l'atribolada vida d'una jove que fa striptease i alguns favors sexuals en un local de Brooklyn, Anora (Mikey Madison).

Mikey Madison i Mark Eydelshteyn a 'Anora' de Sean Baker

La seva vida farà un tomb des del moment que coneix un noi despreocupat i feliç, Ivan (Mark Eydelshteyn), fill d'un oligarca rus, el qual disposa lliurement de la mansió americana de la família. Com una variant del conte de la Ventafocs, Anora, d'ascendents russos, troba el seu príncep blau, un noi jove, guapo i ric, qui s'enamora d'ella, també, i la parella es casarà durant una escapada a correcuita a Las Vegas. La vida en comú estarà plena de luxes, drogues, sexe i felicitat, però no serà un conte de fades com, per exemple, a 'Pretty Woman' (1990, Garry Marshall), la comèdia romàntica emblemàtica sobre la relació d'una prostituta i un empresari. Aleshores el film agafa el to d'una comèdia trepidant i esbojarrada quan els progenitors russos es disposen a viatjar a Nova York per aturar aquest despropòsit.

'Anora' de Sean Baker

Però abans de la seva arribada s'ajuden d'una parella de sicaris comandants pel representant de la família russa, Toros (Karren Karagulian), que exerceix també de capellà, per retenir-los i forçar-los a anul·lar la boda. Una comèdia hilarant, histèrica i histriònica, destacant sobretot el paper de Madison com a dona sensual, però guerrera i cridanera que lluita amb les urpes per evitar la separació i no renunciar al seu meteòric ascens social. Més enllà de la diversió i la comicitat, aquesta pel·lícula plena de gràcia, d'ironia i d'encert, deixa, al final, també la sensació d'una comèdia trista o agredolça, tret habitual del cinema de Sean Baker. Una pel·lícula que ve acompanyada també d'una reivindicació irònica i tendra dels desvalguts i els perdedors enfront dels poderosos del món.