Arriba als nostres cinemes 'La sustancia' de Coralie Fargeat després de competir en el darrer Festival Internacional de Cinema de Canes on es va fer mereixedora del premi al millor guió després de deixar al públic en xoc. La cineasta francesa ha passat també pel Festival de Cinema Fantàstic de Sitges després de guanyar-hi el 2017 el premi a Millor Direcció i premi Citizen Kane a la Millor Direcció Novella amb la impactant i violenta 'Revenge' (2017). Coralie Fargeat es consolida com una de les veus femenines més potents del panorama cinematogràfic actual en aprofundir en la sacsejada oberta per un altre cineasta francesa sense complexos, Julia Ducournau, gràcies a la contundent i extrema 'Titane' (2021). La protagonista de 'La sustancia' és Elizabeth Sparkle (Demi Moore), una cèlebre actriu que ja té la seva estrella en el passeig de la fama i Hollywood, i que ara en l'edat madura condueix un exitós show televisiu d'aeròbic. Aleshores començarà l'ocàs i l'oblit d'Elizabeth quan el cap de la cadena televisiva, Harvey (Dennis Quaid), un executiu grotesc i de mal gust, l'acomiada per buscar una dona més jove, espectacular i sexy pel programa.

Demi Moore a 'La sustancia' de Coralie Fargeat

Una dolguda Elizabeth, en clar procés de davallada, descobreix per atzar després d'un ingrés hospitalari per un accident de trànsit a l'estranya organització 'The Substance' que a través dels seus productes li garanteix fabricar-se la seva pròpia versió personal millorada. El tractament és un èxit i Elizabeth es transforma en Sue (Margaret Qualey), cridada a ocupar gràcies al seu físic perfecte la vacant d'Elizabeth i rellançar el programa. En aquesta etapa, la versió perfeccionada i la versió madura han de conviure de forma alternativa, però l'ambició desmesurada per la fama i el reconeixement de Sue provoca l'abús de les dosis del tractament amb conseqüències devastadores.

Demi Moore a 'La sustancia' de Coralie Fargeat

Coralie Fargeat se serveix d'una premissa genuïna de la ciència-ficció, la divisió cel·lular, que permet reproduir una versió millorada a partir de l'original. I proposa una sagnant reflexió sobre la dependència de la imatge pública amb un pacte fàustic a través d'un medicament que garanteix l'eterna joventut. El resultat és una boja i demencial sessió de body horror i cinema gore a partir principalment del motiu de l'escissió personal, la dualitat irreconciliable i competitiva entre la plenitud juvenil i el declivi de l'edat adulta. És fàcil detectar temes del cinema de David Lynch o David Cronenberg, de la mateixa manera que el final apoteòsic de la pel·lícula recorda el bany de sang venjatiu de 'Carrie' (1976, Brian de Palma), adaptació d'un primerenc relat d'Stephen King. Una pel·lícula brutal que permet valorar també el talent d'una actriu com Margaret Qualey. A part dels esmentats, la resta del repartiment el componen Hugo Diego García, Gore Abrams, Matthew Géczy, Daniel Knight, Phillip Schurer i Olivier Raynal.