Un dels guardonats atorgats el primer cap de setmana del festival català ha estat la concessió del Premi Màquina del Temps a l'actor britànic Nick Frost. L'entrega del guardó ha anat acompanyada de la projecció de 'Get Away', una de les tres pel·lícules on ell participa enguany al Festival. Nick Frost, a part de protagonitzar, ha escrit també la història de 'Get Away' d'Steffen Haars, una comèdia negra sobre una família que se'n va de vacances a una illa llunyana i s'hi troben a un assassí en sèrie. Frost, que va fer el seu salt a la fama en l'àmbit internacional amb 'Zombies Party' (2004), participa també en altres pel·lícules seleccionades a Sitges com 'Timestalker' d'Alice Lowe, la directora de 'Prevenge' (2016), Menció Especial de la secció Noves Visions, és una divertida pel·lícula de viatges en el temps en la qual una dona del segle XVII (la mateixa Alice Lowe) es reencarna després d'enamorar-se de l'home equivocat. Un altre premiat ha estat l'actor italià Fabio Testi amb el Premi Nosferatu. El veterà Testi va iniciar una carrera a finals de la dècada dels seixanta, transitant per gèneres com el western, el poliziesco o el giallo, a part de treballar també sota les ordres de cineastes com Vittorio De Sica o Andrej Zulawski.

Nick Frost guanyador del Premi Màquina del Temps

Animació política

Tot i gaudir d'una secció pròpia, Anima't, el cinema d'animació es desplega també per totes les seccions amb una variada oferta per tots els gustos i públics. Per un públic adult hem tingut cintes com l'estrena de 'Mariposas negras' de David Baute a la secció Sitges Collection Anima't i 'Schirkoa: In Lies We Trust' d'Ishan Shukla en la secció Noves Visions. El director canari de documentals com 'Milagros' (2018) o 'Éxodo climático' (2020) ha rodat a 'Mariposas negras' un colpidor i necessari documental animat de denúncia dels estralls del canvi climàtic i l'escalfament global a través de tres dones migrants del Carib, una illa de l'Índia i Àfrica expulsades pels tifons, la pujada del nivell del mar i la sequera. Baute es va veure acompanyat en la presentació pel compositor del film, Diego Navarro, i també pel productor, Edmond Roch. D'altra banda, 'Schirkoa: In Lies We Trust' d'Ishan Shukla, és una esplèndida paràbola futurista amb una animació vistosa i brillant. Una pel·lícula sobre mons distòpics on els habitants de les ciutats amaguen la seva cara la cara sota bosses de paper i sense nom més enllà d'una enumeració. Un film que parla també de revolucions i contrarevolucions en una roda de canvis polítics cíclics entre l'alienació col·lectiva i la raresa i les anomalies.

La nova carn

Coralie Fargeat torna a Sitges després de guanyar en 2017 el premi a Millor Direcció i Millor Direcció Novella amb la impactant i violenta 'Revenge' (2017). La directora francesa arriba a Sitges després de competir en el darrer Festival Internacional de Cinema de Canes on va ser mereixedora del premi al millor guió després de deixar al públic en xoc. Coralie Fargeat es consolida com una de les veus femenines més potents del panorama cinematogràfic actual en aprofundir en la sacsejada oberta per un altre cineasta francesa sense complexos, Julia Ducournau, gràcies a la contundent i extrema 'Titane' (2021). La protagonista és Elizabeth Sparkle (Demi Moore), una cèlebre actriu que ja té la seva estrella en el passeig de la fama i Hollywood, i que ara en l'edat madura condueix un exitós show televisiu d'aeròbic. Aleshores començarà l'ocàs i l'oblit d'Elizabeth quan el cap de la cadena televisiva, Harvey (Dennis Quaid), un executiu grotesc i de mal gust, l'acomiada per buscar una dona més jove, espectacular i sexy pel programa.

Coralie Fargeat al 57è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya-Sitges'2024

Una dolguda Elizabeth, en clar procés de davallada, descobreix per atzar després d'un ingrés hospitalari per un accident de trànsit a l'estranya organització 'The Substance' que a través dels seus productes li garanteix fabricar-se la seva pròpia versió personal millorada. El tractament és un èxit i Elizabeth es transforma en Sue (Margaret Qualey), cridada a ocupar gràcies al seu físic perfecte la vacant d'Elizabeth i rellançar el programa. En aquesta etapa, la versió perfeccionada i la versió madura han de conviure de forma alternativa, però l'ambició desmesurada per la fama i el reconeixement de Sue provoca l'abús de les dosis del tractament amb conseqüències devastadores.

Coralie Fargeat se serveix d'una premissa genuïna de la ciència-ficció, la divisió cel·lular, que permet reproduir una versió millorada d'un mateix a partir de l'original. I proposa una sagnant reflexió sobre la dependència de la imatge pública amb un pacte fàustic a través d'un medicament que garanteix l'eterna joventut. El resultat és una boja i demencial sessió de body horror i cinema gore a partir principalment del motiu de l'escissió personal, la dualitat irreconciliable i competitiva entre la plenitud juvenil i el declivi de l'edat adulta. És fàcil detectar temes del cinema de David Lynch o David Cronenberg, de la mateixa manera que el final apoteòsic de la pel·lícula recorda el bany de sang venjatiu de 'Carrie' (1976, Brian de Palma), adaptació d'un primerenc relat de Stephen King. Una pel·lícula brutal que permet valorar també el talent d'una actriu com Margaret Qualey. A part dels esmentats, la resta del repartiment el componen Hugo Diego García, Gore Abrams, Matthew Géczy, Daniel Knight, Phillip Schurer i Olivier Raynal.