El cineasta Pedro Almodóvar ha rebut avui de mans de l'actriu Tilda Swinton el segon Premi Donostia de la 72a edició del Festival de Sant Sebastià. El guardó se li va entregar el mateix dia que el cineasta manxec feia setanta-cinc anys i a dalt l'escenari, al costat de Tilda Swenton, també l'acompanyaven Juan Diego Botto, Victoria Luengo, Raúl Arévalo i Melina Matthews . Un guardó que arribava quaranta-quatre anys després de participar en la secció Nous Realitzadors del certamen basc amb la seva pel·lícula de debut, 'Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón' (1980). La cerimònia va anar acompanyada de la projecció de la seva última pel·lícula, 'La habitación de al lado', pel·lícula guanyadora del Lleó d'Or de la Mostra de Venècia, protagonitzada per la mateixa Tilda Swinton al costat d'actrius com Julianne Moore.

Musical postapocalíptic

D'altra banda, Tilda Swinton, que ja va ser la protagonista del curtmetratge d'Almodóvar 'La voz humana' (2020), ha estat present al Festival de Sant Sebastià també en la pel·lícula a competició en secció oficial, 'The end' de Joshua Oppenheimer, un extravagant musical postapocalíptic provinent del Festival Internacional de Toronto. El director nord-americà és l'autor del multipremiat documental 'The Act of Killing' (2010) i realitzador del treball 'La mirada del silencio' (2014), que complementava l'anterior documental, ambdós treballs nominats als Oscar a millor documental. Joshua Oppenheimer situa la seva acció del seu primer film de ficció, produït per Dinamarca, Alemanya, Irlanda i Itàlia, unes dècades després de la fi del món amb una família que viu al seu luxós búnquer construït en una mina de sal. En aquest reducte hi conviuen amb certa placidesa el pare (Michael Shannon), la mare (Tilda Swinton) i el fill (George MacKay), el qual no ha sortit mai d'aquest forat i, per tant, no ha conegut el món exterior. Aquest nucli familiar, que viu en companyia també d'una cuinera, un majordom o un metge, veurà com l'arribada al búnquer d'una noia supervivent de l'holocaust (Moses Ingram) amenaçarà la seva harmoniosa vida.

Johnny Depp a la 72a edició del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià

Bohèmia parisenca

Pel certamen basc ha passat també, enmig d'una enfervorida multitud, l'actor, director i productor Johnny Depp, reconegut amb el Premi Donostia a tota la seva carrera en l'edició de 2021. Johnny Depp, a qui la polèmica no deixa d'empaitar-lo, retornava al certamen basc un any després de presentar-hi com a productor 'Bebiendo con Shane MacGowan' de Julian Temple, film documental que va guanyar el premi espacial del Jurat. El guardó va anar acompanyat de la presentació en sessió especial dins la secció oficial de la seva nova pel·lícula, coproduïda per Gran Bretanya, Itàlia i Hongria, 'Modi. Three Days On The Wings Of Madness'. Depp ha retornat a la direcció després del seu llunyà debut amb 'The Brave' (1997) i ara estripa amb rauxa i fins a la paròdia els estereotips de la bohèmia parisenca i la figura de l'artista maleït a partir del retrat d'unes 72 hores d'autèntica bogeria de l'insobornable pintor i escultor italià Amadeo Modigliani (Riccardo Scarmacio) enmig d'un París en temps de la I Guerra Mundial. Al costat de Modigliani trobem també els seus companys de barra i de taverna, els artistes Maurice Utrillo (Bruno Gouery) i Chaim Soutine, així com el seu marxant Léopold Zborowski (Stephen Graham). Depp combina un enfocament esperpèntic, amb una seqüència d'arrencada llastimosa, amb flirtejos artificiosos amb el cinema mut i en blanc i negre, i moments de certa dignitat cinematogràfica, especialment l'episodi de la trobada de Modigliani amb el col·leccionista d'art nord-americà, Maurice Gangnat (Al Pacino), i altres instants com les vivències i picabaralles amb la seva musa anglesa, Beatrice Hastings (Antonia Desplat).

Pel·lícula 'Modi. Three Days On The Wings Of Madness'