"Purificats (Cleansed)" és una obra de la dramaturga anglesa Sarah Kane, estrenada el 1998 a la Royal Court Theatre Downstairs de Londres, escrita just un any abans de suïcidar-se, i que ara puja dalts dels escenaris amb traducció al català per Jordi Prat i Coll. Tot i que a la introducció es parla d'un centre universitari de seguida copsem que ens trobem en l'àmbit d'una institució psiquiàtrica on prevalen l'autoritat i el sadisme del doctor, Tinker (Guillem Font). L'autora denunciava en aquesta peça la violència exercida en centres d'internament psiquiàtric que ella coneixia molt bé a causa dels seus ingressos per culpa de les depressions.

Tinker és una declamació de la figura sinistra del mad doctor, poder arbitrari que instaura el càstig i infligeix dolor en els seus pacients en una cerimònia de la crueltat. El despòtic Tinker és alhora un ésser que reprimeix els seus desitjos sospirant i gemegant de plaer per l'amor d'una stripper (Alba Latorre). Trobem una parella gai, Rod (Mia Parcerisa) i Carl (Martí Aparici) que es volen casar. Una dona, Grace (Júlia Genís) ve a recollir la roba del germà mort, el drogoaddicte Graham (Pau Oliver), en realitat, assassinat per Tinker, i coneix un intern, Robin (Bernat Aobareda).

Una obra impossible de representar, segons la mateixa autora, "pots dir que no pot ser escenificada, però tampoc no pot ser cap altra cosa", però que es fa possible gràcies a la brillant i arriscada direcció de Mia Parcerisa, actor també en el muntatge, que sap transmetre tota la duresa i la dislocació de l'obra. La radicalitat de la proposta, una obra extrema i incòmode, esdevé una mostra de teatre orgànic, de gran fisicitat, on els cossos que s'estimen i son receptacle de tot el sofriment són exposats amb rotunditat.

Per moments, evoquen l'univers de Pier Paolo Pasolini de films al límit com la sadiana "Saló o els cent vint dies de Sodoma" (1975) mentre que la banda sonora de cançons d'Elvis Presley o temes d'Ennio Morricone sublimen el fet grotesc i violent amb personatges redimits per una complexa poètica de l'amor i el desig. Cal remarcar l'entrega absoluta dels joves de la Companyia La Cremosa en una representació visceral i carnal en portar al teatre per primera vegada i en català aquesta peça inclement de Sarah Kane, coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort.