
Joan Millaret
Crític de cinema
|
|
Després d'inaugurar el Festival de Cinema de Sant Sebastià i projectar-se com a sessió especial en el Festival de Cinema de Sitges, "El chico y la garza" de Hayao Miyazaki arriba als cinemes. El veterà cineasta japonès ha tornat a dirigir pels estudis d'animació Ghibli després del seu darrer llargmetratge animat rodat fa deu anys, "El viento se levanta" (2013). Miyazaki dirigeix una història original, escrita pel mateix director, acompanyant per una banda sonora del compositor habitual de les seves pel·lícules, Joe Hisaishi. 
"El chico y la garza" de Hayao Miyazaki El pròleg de "El chico y la garza" s'ocupa de la tragèdia de la pèrdua de la mare del nen Mahito. Un fet cabdal convertit en un acte aterridor amb la imatge del nen acudint a l'hospital on mor la mare a causa d'un bombardeig aliat que és resolt estèticament amb un dibuix incandescent, on el foc combinat amb la por i l'angoixa del nen es transforma en imatges borroses, distorsionades, enceses. El film aborda, doncs, el trauma de la mort de la mare i, de retruc, el procés incert d'acceptació d'una nova mare quan el pare es casa de nou. La preciosa i exuberant pel·lícula de Miyazaki és un transvasament constant entre realitat i fantàstic. Parlem d'un territori en el qual s'esborren les fronteres, es difuminen els contorns, del real i l'imaginari. El petit Mahito inicia un viatge màgic guiat per un emprenyador i hostil bernat pescaire que s'apareix en la nova casa del noi i que l'endinsa en un món d'estols de periquitos gegants, manats de pelicans o criatures minúscules. 
"El chico y la garza" de Hayao Miyazaki La porta d'accés al fantàstic és una casa abandonada, castell encantat, amb aparició inclosa d'ancestres familiars. La trama, entregada progressivament a l'imaginari, accepta diferents pantalles, diversos universos fantàstics, un encavalcament de capes enmig d'una construcció laberíntica i en forma de mosaic. Un viatge oníric que il·lustra el trànsit dolorós de la innocència a la maduresa fet d'amor i comprensió a través d'un colorista fresc imaginatiu de gran bellesa i poesia. |