27/10/2023
"El chico y la garza" de Hayao Miyazaki
Cartell d'"El chico y la garza" de Hayao Miyazaki


Joan Millaret

Crític de cinema

Després d'inaugurar el Festival de Cinema de Sant Sebastià i projectar-se com a sessió especial en el Festival de Cinema de Sitges, "El chico y la garza" de Hayao Miyazaki arriba als cinemes. El veterà cineasta japonès ha tornat a dirigir pels estudis d'animació Ghibli després del seu darrer llargmetratge animat rodat fa deu anys, "El viento se levanta" (2013). Miyazaki dirigeix una història original, escrita pel mateix director, acompanyant per una banda sonora del compositor habitual de les seves pel·lícules, Joe Hisaishi.

"El chico y la garza" de Hayao Miyazaki

El pròleg de "El chico y la garza" s'ocupa de la tragèdia de la pèrdua de la mare del nen Mahito. Un fet cabdal convertit en un acte aterridor amb la imatge del nen acudint a l'hospital on mor la mare a causa d'un bombardeig aliat que és resolt estèticament amb un dibuix incandescent, on el foc combinat amb la por i l'angoixa del nen es transforma en imatges borroses, distorsionades, enceses. El film aborda, doncs, el trauma de la mort de la mare i, de retruc, el procés incert d'acceptació d'una nova mare quan el pare es casa de nou.

La preciosa i exuberant pel·lícula de Miyazaki és un transvasament constant entre realitat i fantàstic. Parlem d'un territori en el qual s'esborren les fronteres, es difuminen els contorns, del real i l'imaginari. El petit Mahito inicia un viatge màgic guiat per un emprenyador i hostil bernat pescaire que s'apareix en la nova casa del noi i que l'endinsa en un món d'estols de periquitos gegants, manats de pelicans o criatures minúscules.

"El chico y la garza" de Hayao Miyazaki

La porta d'accés al fantàstic és una casa abandonada, castell encantat, amb aparició inclosa d'ancestres familiars. La trama, entregada progressivament a l'imaginari, accepta diferents pantalles, diversos universos fantàstics, un encavalcament de capes enmig d'una construcció laberíntica i en forma de mosaic. Un viatge oníric que il·lustra el trànsit dolorós de la innocència a la maduresa fet d'amor i comprensió a través d'un colorista fresc imaginatiu de gran bellesa i poesia.

Articles anteriors
‘La isla de Amrum’ de Fatih Akin
Després de projectar-se en el darrer Festival Internacional de Cinema de Canes, fora de competició, i just quan acaba de guanyar el premi a la millor pel·lícula en el recent 10è Bcn Film Fest, ‘La isla de Amru...
‘El sonido de la caída’ de Mascha Schilinski
Arriba als nostres cinemes la guanyadora del premi del jurat - ex aequo al costat de l’espanyola 'Sirat' d’Oliver Laxe - al 78è Festival Internacional de Cinema de Canes, la fascinant i hipnòtica filigrana ‘El ...
‘Renoir’ de Chie Hayakawa
Després de competir per la Palma d’Or al 78è Festival Internacional de Cinema de Canes, ‘Renoir’ de Chie Hayakawa arriba als nostres cinemes. ‘Renoir’ arriba després que la cineasta japonesa aconsegu...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71