27/10/2023
"El chico y la garza" de Hayao Miyazaki
Cartell d'"El chico y la garza" de Hayao Miyazaki


Joan Millaret

Crític de cinema

Després d'inaugurar el Festival de Cinema de Sant Sebastià i projectar-se com a sessió especial en el Festival de Cinema de Sitges, "El chico y la garza" de Hayao Miyazaki arriba als cinemes. El veterà cineasta japonès ha tornat a dirigir pels estudis d'animació Ghibli després del seu darrer llargmetratge animat rodat fa deu anys, "El viento se levanta" (2013). Miyazaki dirigeix una història original, escrita pel mateix director, acompanyant per una banda sonora del compositor habitual de les seves pel·lícules, Joe Hisaishi.

"El chico y la garza" de Hayao Miyazaki

El pròleg de "El chico y la garza" s'ocupa de la tragèdia de la pèrdua de la mare del nen Mahito. Un fet cabdal convertit en un acte aterridor amb la imatge del nen acudint a l'hospital on mor la mare a causa d'un bombardeig aliat que és resolt estèticament amb un dibuix incandescent, on el foc combinat amb la por i l'angoixa del nen es transforma en imatges borroses, distorsionades, enceses. El film aborda, doncs, el trauma de la mort de la mare i, de retruc, el procés incert d'acceptació d'una nova mare quan el pare es casa de nou.

La preciosa i exuberant pel·lícula de Miyazaki és un transvasament constant entre realitat i fantàstic. Parlem d'un territori en el qual s'esborren les fronteres, es difuminen els contorns, del real i l'imaginari. El petit Mahito inicia un viatge màgic guiat per un emprenyador i hostil bernat pescaire que s'apareix en la nova casa del noi i que l'endinsa en un món d'estols de periquitos gegants, manats de pelicans o criatures minúscules.

"El chico y la garza" de Hayao Miyazaki

La porta d'accés al fantàstic és una casa abandonada, castell encantat, amb aparició inclosa d'ancestres familiars. La trama, entregada progressivament a l'imaginari, accepta diferents pantalles, diversos universos fantàstics, un encavalcament de capes enmig d'una construcció laberíntica i en forma de mosaic. Un viatge oníric que il·lustra el trànsit dolorós de la innocència a la maduresa fet d'amor i comprensió a través d'un colorista fresc imaginatiu de gran bellesa i poesia.

Articles anteriors
‘Backrooms’ de Kane Parsons
Kane Parsons és un jove creador de continguts audiovisuals a Youtube amb milers de reproduccions que ha transformat el fenomen viral de la seva sèrie ‘Backrooms’ en una pel·lícula amb suport de productors assoc...
Entrevista a Laura García Alonso, directora de ‘Corredora’: “Volia abordar el tema de la salut mental i fer un exercici d’empatia"
Entrevistem a la Laura García Alonso que debuta en el llargmetratge amb la pel·lícula catalana ‘Corredora’ després de dirigir els curtmetratges ‘Alex’ (2015) i ‘Tormenta de verano’ (2022...
Canes corona l’estimulant cinema per a la controvèrsia de Cristian Mungiu
El jurat del 79è Festival Internacional de Canes, presidit pel director, productor i guionista sud-coreà Park Chan-wook, va concedir la preuada Palma d’Or a Cristian Mungiu per la seva pel·lícula ‘Fjord’....
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71