El barceloní J.A. Bayona ha estat reconegut pel certamen català amb el premi Màquina del Temps. Un guardó entregat en homenatge a un cineasta que ha consagrat el seu cinema al cinema fantàstic, especialment. Aquest premi s'ha concedit abans de la projecció de "La sociedad de la nieve", adaptació del llibre homònim de Pablo Vierci, pel·lícula que va cloure el Festival de Cinema de Venècia, i candidata espanyola a la 96a edició dels Oscar, la segona vegada que Bayona és nomenat després de "El orfanato" (2008), finalment descartada per l'Acadèmia americana.

Cartell de "La sociedad de la nieve" de J.A. Bayona

Quan el què és real esdevé fantàstic

La darrera proposta de J.A. Bayona està ancorada més en el cinema del fet real, del document, que no pas en el fantàstic, tot i que la nova aproximació a la tragèdia dels Andes del vol 571 de la Força Aèria Uruguaia l'any 1972 - portada al cinema anteriorment en el film nord-americà "Viven" (1993, Frank Marshall) o en format documental a "Náufragos. Vengo de un avión que cayó en las montañas" (2008, Gonzalo Arijón) – resulta una història increïble. Bayona excel·leix en els moments més espectaculars, des de l'impacte de l'avió a les muntanyes, on l'aeronau es parteix en dos, o les dues allaus consecutives que van patir els sobrevivents.

Una aventura humana sense parangó, una història comunitària exemplar, una èpica dels desfavorits, una proesa de resistència humana en la major adversitat. Bayona ofereix la novetat respecte a altres apropaments a través del punt de vista d'un difunt, com si els supervivents fossin, de fet, morts, ja que han deixat d'existir per a tothom, que li atorga un to més greu. Les preses de les caminades i els trajectes mig suïcides pels cims nevats també transmeten una inusitada força i energia. Bayona ha triat un repartiment exclusivament llatinoamericà amb actors com Enzo Vogrincic, Matías Recalt, Agustín Pardella o Tomas Wolf que aporta també major versemblança al conjunt.

Empoderament femení

La Secció Oficial Fantàstica a competició destaca per un cinema feminista que defensa l'empoderament i la sororitat com la notable "In Flames" del director debutant canadenc d'origen pakistanès Zarrar Kahn que dibuixa un entorn social pakistanès inhòspit envers les dones. El passat i el present s'encavalquen a través d'una mare i una filla que de manera còmplice pateixen de forma angoixant enmig d'una atmosfera d'assetjament, de terror i de violència masclista. En el mateix sentit, però d'abast força menor, en un registre, a vegades, de sèrie Z, trobem 'Tiger Stripes" de la directora malaia Amanda Nell Eu. En clau de faula el film s'ocupa de l'amistat de tres nenes en una escola religiosa islàmica de Malàisia i com el pas de nena a noia d'una d'elles, Zaffan, amb la primera regla, els trastoca la vida. Aquesta fase de creixement és viscuda com una transformació incomprensible, com la metamorfosi d'un monstre, per ella.

Cartell de "In Flames" de Zarrar Kahn

L'experiència de la pubertat s'explica com un conte de terror bestial mentre es reivindica la llibertat femenina enmig del constrenyiment escolar i social. Tampoc poden obviar la magistral "Pobres criatures/Poor Things" del grec Yorgos Lanthimos, adaptació de la novel·la pel·lícula guanyadora del Festival de Cinema de Venècia, exhibida en rang de projecció especial de la Secció Fantàstica. L'última pel·lícula de Lanthimos, rodada de nou en anglès, és una meravellosa bogeria frankensteniana plena d'imaginació desbordant i d'idees radicals que esbossen l'empoderament femení d'un cos de dona fet a cops de bisturí, Bella, interpretada de forma excepcional per Emma Stone. Completen el repartiment d'aquesta pel·lícula absolutament enlluernadora amb actors com Willem Dafoe i Mark Ruffalo.

"Pobres criatures/Poor Things" del grec Yorgos Lanthimos

Ànima de thriller

A la secció Òrbita tenim molt cinema d'acció i tota mena de thrillers. Pel que fa al cinema més d'acció cal esmentar la preeminència del cinema coreà, com és el cas de "Fuerza bruta: Sin salida" de Lee Sang-yong, cineasta que va acudir a Sitges per presentar la pel·lícula. Un thriller electritzant ple d'hòsties i trompades a dojo sense un moment de respir amb sicaris, yakuzes, traficants i, sobretot, el carismàtic inspector amb punys de ferro estil Bud Spencer. També hem tingut thrillers d'altres contrades com el film argentí "La extorsion" de Martino Zaidelis, cineasta que ha estat a Sitges per presentar-la al costat del compositor de la banda sonora Pablo Borghi. Aquest thriller liderat per un sempre convincent Guillermo Francella parla de corrupció i tràfic de divises utilitzant pilots d'aerolínies en una trama eficaç, mecànica, sense massa sorpreses, amb poca tensió, i una realització correcta i funcional, impersonal podríem dir, d'escassa lluentor.