El festival de Sant Sebastià s'està caracteritzant per una programació a competició força discreta i sense sobresalts. Enmig d'aquesta regularitat hem disposat del tàndem taiwanès conformat per Tzu-Hui Peng i Ping-Wen Wang amb un insuficient melodrama de matrimoni d'avançada edat, "Un viaje en primavera". Un avi, coix després d'un accident, i la seva dona, conformen un matrimoni que sempre està discutint, amb un home amargat i malhumorat, tot i que s'estimen a la seva manera. La seva trista soledat es veu accentuada per l'absència d'un fill, al qual no veuen de fa temps mentre sobreviuen en la precarietat en una casa desmanegada i de costerut accés. La trama fa un tomb decisiu el dia que la dona mor i l'home la guarda en un congelador per seguir al costat d'ella. En aquesta amarga història, unes imatges inicials d'un salt d'aigua representen la felicitat impossible i esvaïda per sempre.

Quim Gutiérrez i Nadia Tereszkiewicz a la roda de premsa de "La isla roja" de Robin Campillo. Autor: Jorge Fuembuena

Pel que fa a la cinematografia francesa el cineasta d'origen marroquí Robin Campillo ha participat amb la nostàlgica coproducció francobelga "La isla roja". Campillo, guionista habitual del cineasta francès Laurent Cantet i director de films com "120 pulsaciones por minuto" (2017), ambienta la seva nova pel·lícula en una base aèria francesa a Madagascar als anys 70, uns anys després de declarar-se la seva independència de la metròpoli francesa. S'ocupa del món dels adults, on destaca la parella conformada per Quim Gutiérrez, com a militar d'origen espanyol, i Nadia Tereszkiewicz, però fa prevaldre el punt de vista infantil. Això afavoreix un enfocament més lliure amb més marge per la fantasia, recreant historietes de còmic amb una heroïna, Fantomete, digressions divertides i amb un plantejament visual molt original. Aquest mosaic humà es completa amb la focalització, al final, en els habitants de l'illa, víctimes del colonialisme francès, els malgaixos.

La llavor del mal

El certamen basc ha comptat amb el director de la multipremiada pel·lícula "Custodia compartida" (2017), el francès Xavier Legrand, que ha presentat el seu esperat segon llargmetratge, "Le successeur", adaptació d'una novel·la d'Alexandre Postel. Un melodrama personal inquietant que recupera un dels temes centrals de la present edició, els secrets terribles i inconfessables dels progenitors, tal com hem pogut constatar amb pares pedòfils i abusadors en el film danès "Kalak" d'Isabella Eklöf, el film francès "Un silencio" de Joachim Lafosse o "Memory" del mexicà-americà James Franco. A "Le successeur" el protagonista és un reconegut director d'una casa parisenca de modes, Ellias (Marc-André Grondin), amoïnat per unes punxades al pit que podrien procedir de les afeccions cardíaques que pateix el seu pare. Però el punt de no retorn de la història és la notícia de la mort del pare a Montreal, a qui fa anys que Ellias no veu i de qui se sent molt distant i allunyat, el jove s'haurà de cuidar del funeral, ja que cap familiar directe se'n vol fer càrrec. Aleshores descobrirà coses inaudites del seu pare, un secret esgarrifós amagat d'impossible digestió pel fill, un fet que subsumeix amargament a Ellias. Legrand planteja el tema del fet que la violència patriarcal es pot heretar congènitament, com la llavor del mal pot perviure en els descendents, receptors d'una herència enverinada. Enmig de l'horror creixent, destaca el paper del veí (Yves Jacques), l'únic amic del pare difunt, una peça imprescindible que la trama acabarà revelant cap al seu desenllaç, aportant la seva involuntària participació en aquesta tragèdia en majúscules i que contribuirà a acabar d'enfonsar al noi en la seva angoixa.

Roda de premsa de 'Le successeur' de Xavier Legrand. Autor: Jorge Fuembuena